Si fa uns dies posàvem de manifest la incongruència de que una sèrie d’actors espanyols i catalans es manifestin a favor del dret a l’autodeterminació del poble saharauí, en relació amb el cas d’Aminatu Haidar, la contradicció que s’ha produït aquest dijous encara ho és més.
Aquest dijous ha estat el propi govern espanyol qui ha reconegut el dret a l’autodeterminació per al Sàhara. El ministre espanyol d’Assumptes Exteriors i Cooperació ha defensat en el Consell de Política Exterior del PSOE que els socialistes es comprometen a trobar una ‘solució justa i definitiva, que permeti la lliure autodeterminació del poble saharauí’ cosa que no troba incompatible amb mantenir unes ‘molt bones relacions amb el Marroc’.
Així, el govern espanyol i el partit socialista deuen haver trobat que reconèixer el dret a l’autodeterminació d’un poble que planteja trencar la unitat territorial d’un estat que no és el seu no els suposa cap problema, al contrari, dóna una imatge de govern multicultural i preocupat pels Drets Humans. Paradoxalment aquest dret no mereix ser reconegut per al poble català, basc o gallec que no són tan exòtics als ulls dels espanyols i a més els poden portar algun problema, mentre que el Sàhara els queda lluny i no és cosa seva.
