Fa temps un ex-batlle de Barcelona deia que la ciutat està de capa caiguda, que la seva ciutadania ja no sent el ritme d’aquella metròpoli emprendendora que fou durant els 90. Així que com que les nostres autoritats no sabien com aixecar-nos els ànims, van decidir pagar algunes campanyes publicitàries a veure si ens animàvem, visca!!
A banda dels spots de confecció pròpia, se’ls va acudir anar a buscar a un conegut director de cinema nord-americà perquè fes de Barcelona l’argument d’una de les seves pel·lícules, per tal de donar a entendre al món que no estem acabats, que el “model Barcelona” ha estat un èxit (i de passada que vinguin més turistes a veure si alguns fan més calaix).
El senyor director, en Woody Allen, sempre se l’ha conegut com a un home que no ha estat mai profeta a la seva terra però si a Europa. En principi la seva elecció per part dels gestors catalans era una aposta segura, però com succeeix en moltes de les pel·lícules del propi Allen, la realitat molts cops et dona un cop de puny. I vet aquí com els barcelonins/es ens hem de veure reflectits a la pel·lícula que val a dir, hem ajudat a finançar amb els nostres impostos. Curiosament el Sr.Allen ha filmat (potser per primer cop) una pel·lícula americana, és a dir, com ens veuen quan venen aquí o que és el que volen veure, a banda de complir amb el seu encàrrec i fer un publireportatge de la ciutat. Ostres, quina llàstima, no oblidaré mai Manhattan, potser una de les seves millors obres, sobretot des del punt de vista urbà.
Donat que VCBcn és francament decebedora, pregaria a les autoritats locals que hem donin un xec per anar al cinema (pot ser la Filmoteca) i veure d’aquesta manera recompensats els meus impostos.
Diuen que som a les acaballes del “model Barcelona” i ara ens hem d’inventar una altra cosa, però si-us-plau no calen més pel·lícules del Sr.Allen. Potser el que si que ens aniria bé és sentir-nos ciutadans que participem, que construïm la nostra ciutat. Ja que tenim un alcalde que ostenta la seva posició gràcies a una minoria de vots, potser podria aconseguir escoltar la opinió de la gran majoria de gent que no el vam votar si de tant en tant ens preguntés com volem que sigui Barcelona. O es que tampoc podem exercir el dret de decidir si volem que passi un tramvia per la Diagonal, ja que epl que fa al TGV tenim les de perdre? Es curiós com la por al referèndum envaeix al PSC en totes les seves dimensions. Prefereixen parlar de participació, i que és participació sinó demanar a l’altre que pensa, que vol, que s’impliqui en un projecte quan el paper encara és en blanc? perquè portar una proposta ja acabada i demanar a les associacions de veïns que s’hi posicionin no és obrir un procés de participació, és fer a la societat partícip de la teva pel·lícula, del teu engany.
