Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

DEPÈN NOMÉS DE NOSALTRES

|

- Publicitat -

L’Onze de setembre d’enguany ha trencat definitivament el tabú sobre la independència, l’ha situat en el centre del debat polític i ha aconseguit que gairebé ningú sigui indiferent a aquesta qüestió. El to i la forma de les reivindicacions, a més de ser reconegudes internacionalment com a mostra del tarannà cívic del nostre país, han assentat les bases perquè puguem gaudir més que patir un procés complicat però al mateix temps apassionant i esperançador.
A la vista de les reaccions a l’anunci de convocatòria avançada d’eleccions, crec que el repte ara és el de demostrar d’una vegada i per totes que – s’emprengui el camí que s’emprengui – ni existeixen dues Catalunyes, ni hi ha cap risc de fractura social. A nivell de la convivència necessària entre comunitats culturals diferents en un mateix territori – com s’ha demostrat a bastament en el passat i en el present – el nostre país, arribi a la independència o no, l’ha garantit, la garanteix i la garantirà. La nostra és una societat plural i integradora que respecta la diferència i en fa virtut. Al seu torn, a nivell de cohesió social, tan difícil serà mantenir-la si som independents com si no; si no ho som, com és el cas del nostre estatus actual, ja hem pogut comprovar les dificultats de mantenir-la quan tenim un estat en contra i un dèficit fiscal que ens ofega; podem donar, doncs, un marge a la possibilitat de que si som independents podrem lluitar per assolir-la en millors condicions.
A partir d’ara, la manera que tinguem els catalans de gestionar aquest procés tindrà una incidència directa en el seu èxit, però sobretot en la convivència i en la cohesió social del país. Serem els únics amos del nostre destí i el responsables últims de les conseqüències que se’n derivaran. Facin el que facin la comunitat espanyola i la resta d’entorn internacional.
És per això que en aquests moments considero especialment importants quatre qüestions: a més de reivindicar la independència hem de tenir clar el model de país que volem, quins valors hi volem associar i reivindicar-los amb igual força; convertir-nos en agents actius per intentar establir una complicitat internacional a tots nivells, però especialment en aspectes de finançament i activitat empresarial; ser especialment empàtics amb tots aquells catalans que tenen lligams emocionals amb Espanya, perquè d’ells depèn en gran mesura l’assoliment de la independència; i finalment, mantenir una actitud oberta, constructiva i amistosa absolutament amb totes les persones i institucions espanyoles, malgrat insults, menysteniments o amenaces.
Sóc conscient que això darrer costarà, però prenguem-nos-ho amb actitud esportiva. Donem-li la volta i fixem-nos l’objectiu de riure davant d’allò que ens faria emprenyar. ¿O no és per riure la darrera “anada d’olla” de l’expresident extremeny Fernandez Vara que ha dit que si Catalunya s’independitza “el President Mas hauria de retornar abans allò que es van emportar fa trenta o quaranta anys. No em refereixo a riqueses materials, sinó a éssers humans. 150.000 persones que ens van ser sostretes, més els seus fills i els seus néts.”?
 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut