Junt amb el de la llengua, i de qualsevol que pugui estar relacionat amb el meu país, un dels temes que més m’apassionen és el de l’”euro”. Llegeixo tot el que ho toca i escric tot el que ell m’inspira.
Hi ha qui pensa que Grècia, que és a la corda fluixa, pot ser foragitada de l’euro-zona. Portugal e Irlanda també estan en una situació crítica, i qui sap si no podrien seguir el mateix camí. Si tot això acaba passant, i la situació econòmica segueix igual, España pot suposar el següent problema per la moneda única, i així, successivament, fins que l’euro-zona es redueixi al nucli monetari inicial.
En aquest sentit, també hi ha qui pensa que l’euro-zona pot anar perdent membres sense que la seva existència quedi en perill, sempre que els fundadors de la U.E. -Alemanya, França, Itàlia, Bèlgica, Holanda i Luxemburg- es mantinguin junts.
La força de l’euro-zona, i és el que la pot fer o no viable, és l’economia i si aquesta es nodreix de les línies comercials relativament estables entre aquests sis, més Austria i Finlàndia, per exemple, i algun altre de la zona que podria estar en el mateix camí, l’euro pot tenir vida. Aquesta percepció, però, sense la indispensable estabilitat a mans de la voluntat política de tots quedarà desfermada al vaivé de qualsevol vent o murmuri.
No Sr.Rajoy, no, “si cae España, cae el euro”. Deixem-nos de la “la furia” dels d’abans de “la roja” que ja vam veure on portava, si no s’hagués adoptat un sistema d’un altre per “descobrir” que és millor tocar la pilota més que l’altre, tot i que alguns dels actuals jugadors encara estiguin ben marcats per aquella.
España, de la mateixa manera que mai no ha cregut en l’estructura estatal per Comunitats Autònomes, mai no ha cregut de veritat en el projecte d’Europa, o pot ser sempre li ha anat gran. Es va enganxar a la U.E. pels deliris d’estar entre els que considerava “grans” i ho va fer a l’euro sense pensar si en realitat era el que més interessava, i esta vivint de les rendes d’una transició política acceptable -més per uns que no pas per uns altres- que no li durarà eternament.
Sr.Rajoy, l’euro existeix sense el Regne Unit, Dinamarca, Suècia, Noruega, Suïssa i Rússia, i molts d’aquests països, per no dir tots, en aquest moment ens passen la ma per la cara. Si no va amb una mica d’humilitat a fora, i de realisme a dintre del seu Estat, cosa que m’estranyaria donat el tarannà i ideologia del partit al que es deu, desprès… o abans de Grècia, Irlanda o Portugal, España ja pot anar pensant en tornar sobre les seves passes i desempolsar la “pesseta” que, pot ser per això, la gent, que no és tonta, pel “ves a saber”, encara en te a casa fins a 284.000 milions (1.700 milions d’euros).
Escrit al http://www.xavier.guarque.blog.cat/ l’agost-2012.
