1) un gran negoci per a les multinacionals farmacèutiques
2) que les aparicions televisives de la ministra de sanitat, Trinidad Jiménez, superin de llarg les de la frickivip Belén Esteban i ja comencin a fer ombra a la mateixa nineta dels ulls del Zapatero, la ministra de defensa i quota catalana al consell de ministres, Carme Chacón.
I de futbol, què? Doncs com diuen al meu poble, arrencada de cavall i parada de ruc. Tres dies per disputar la primera jornada –galimaties televisiu inclòs- i ja ens toca patir novament la invasió del virus FIFA a major glòria de la roja elequipodetodos. Virus FIFA que any rere any no para d’escampar-se inexorablement fins a contaminar gairebé tot el planeta. Lluny queden aquells temps on només hi havia quatre o cinc seleccions al continent americà, deu o dotze al continent europeu i on Àsia, Àfrica i Oceania no existien futbolísticament parlant. Aquest cap de setmana –en canvi- més de quaranta seleccions europees s’han enfrontat per lluitar per un lloc als mundials de Sud-àfrica 2010. No fa ni vint anys que gairebé la meitat d’aquestes seleccions no existien. El col·lega i bon amic Segon Pal ens ho explica amb detall al post The fucking national football teams.
Per a la causa brunètica però, els compromisos de la roja no representen cap problema i són una magnífica oportunitat per anar sembrant espanyolisme sense vergonya (“nos vamos a comer a estos belgas de mierda”) i d’anar fent apologia homogeneïtzadora/uniformadora de la península ibèrica sense el més mínim sentit del ridícul i a la manera sèrbia, per entendre’ns. I curiós el tractament brunètic de l’entrevista al Sabi (sic) Alonso quan declara que prefereix guanyar la Champions al Bernabeu que no pas el Mundial de Sud-àfrica. Si ho hagués dit l’Oleguer, segur que li munten un consell de guerra sumaríssim. I és que si no ens espavilem una mica (visca Arenys de Munt) aquesta mena de simbiosis ‘espanyol – castellà’ i ‘madrid – espanya’, pot acabar amb el poc que queda de l’espanya plurinacional i plurilingüística.
I per si no n’hi hagués prou d’aguantar a la selecció espanyola absoluta com a gran generadora de ranci espanyolisme, a sobre hem de patir la resta de seleccions de categories inferiors que, a manera de cementiri d’elefants blancs, representen el modus vivendi per tota una colla d’antics professionals merengues sense ofici ni benefici. Jugadors, entrenadors, ajudants, ajudants dels ajudants, metges, massatgistes, utillers, etc, tot un exercit de parafuncionaris i tot una superestructura al servei de Can Maligne i del Ser Superior.
Un altre efecte col·lateral de l’aturada lliguera i del virus FIFA, en seria l’allargament de la pretemporada per part de la redacció de Rival Petit, a excepció de qui us escriu, que ha sacrificat part de les seves merescudes vacances mantenint-se de guàrdia i al peu del canó. Tot i que el camarada Popota ha manifestat -via comentaris- que l’allargament en el seu cas obeïa al boicot actiu contra l’indigne començament de la temporada lliguera, tenia la possibilitat de fer una vaga a la japonesa i no deixar-nos orfes de la crítica de la primera jornada a tots aquells que ho estàvem esperant amb candeletes. Però en fi, venim d’una temporada tan extraordinària que li passarem per alt i -al menys jo- no li penso tenir en compte. Visca en Popota!
Falta poc per completar la doble sessió de virus FIFA, però els brunètics no descansen. Tot just engegada la temporada i ja comencem amb portades com ara: Kaka eclipsó a Messi, Kaka se merienda a Messi i exhibición de Kaka en la ciudad de Messi o obrint debats sobre si és millor Messi o Kaka a la manera de l’absurd debat de l’any anterior Messi i Robben. Sembla com si el Cristiano ja no el fes trempera. El que realment els preocupa però, i els ha agafat gairebé per sorpresa, és l’esperançadora notícia de que perilla la candidatura de Madrid com a candidata a organitzar els jocs de 2016. Ho explica el director del diari As, Alfredo Relaño, a: Nos pinchan el globo de Madrid 2016
Signat: Urdin-Gorria
