ACN Madrid – La fundació FAES, que lidera l’expresident José María Aznar, ha defensat aquest dilluns el paper del govern espanyol durant els atemptats de l’11-M de 2004. En una anàlisi publicant coincidit amb el vintè aniversari del cop, l’entitat indica que l’executiu espanyol “no va ignorar cap informe policial o d’intel·ligència que contradigués la seva actitud o la seva política de comunicació durant aquelles jornades”. “La direcció del CNI va desmentir al seu dia informacions que li atribuïen, ja per dijous 11 o divendres 12, un coneixement sòlid de la pista islàmica. No va arribar mai a mans del govern cap document oficial que descartes definitivament l’autoria etarra i afirmés sense titubejos la responsabilitat gihadista”, apunta la fundació.
Des de FAES lamenten que vint anys després de la massacre “allò polèmic prevalgui sobre allò institucional”. “A aquesta conclusió arribem després de setmanes d’escalfament en certes terminals mediàtiques de l’esquerra. Des d’aquí no s’ha volgut commemorar una efemèride luctuosa, sinó alimentar una vella calor, atiant les brases i avivant el foc, per si el fum pogués tapar vergonyes rigorosament actuals”, remarquen.
Segons la fundació, s’està volent imputar al govern Aznar i, per extensió, al Partit Popular, la “responsabilitat” per haver “mentit deliberadament després de la matança; per pur càlcul electoral”. “Ni al govern de llavors li constaven les evidències que se li retreu amagar; ni en la seva actuació va deixar d’atendre els indicis de què disposava a cada moment, ni l’equació que funciona com a premissa de la tesi ‘Iraq=atemptats’ se sosté en absolut”, apunta FAES.
“Vint anys després, això sí, hem de reconèixer de rabiosa actualitat una de les consignes encunyades aquell març negre per l’esquerra. Conformes: avui, més que mai, ‘els espanyols es mereixen un govern que no els menteix'”, conclou la fundació.
Coincidint amb el vintè aniversari dels atemptats, FAES ha publicat també una nota d’opinió que reflexiona sobre l’efecte polític de l’11-M. Allà, alerta que en aquelles jornades van confluir dos factors que fan d’aquest atemptat “cas a part “i que van contribuir a potenciar la “toxicitat del clima polític que va desencadenar”.
D’una banda, mencionen la coexistència a Espanya d’un terrorisme llavors en actiu, el d’ETA, i un altre que va tenir la seva expressió més salvatge aleshores. D’altra banda, el context electoral en què va tenir lloc el succés. Segons FAES, aquesta coincidència temporal “va induir efectes perversos a les reaccions polítiques: va propiciar una mobilització contra el PP, vista per l’esquerra com una oportunitat per revertir una derrota probable que els sondejos anticipaven”.
“Una anàlisi cruament sincera indica que la irrupció el 2004 del terrorisme gihadista ha contribuït que l’esquerra espanyola, des d’aleshores, relativitzi lamentablement les conseqüències socials i polítiques de mig segle de campanya terrorista interna, un cop produït el final d’ETA”, agreguen.
