En un context de preus a l’alça i sous poc mòbils, la sensació general de poder adquisitiu en l’àmbit de l’habitatge resulta més aviat preocupant. És per això que cada cop es fa més necessària l’existència d’agents observadors i analítics com és el cas de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge (O-HB).
I els primers resultats ja han sortit del forn. L’O-HB ha fet públic “L’habitatge a la metròpoli de Barcelona 2017”, el primer informe anual sobre la situació actual de l’àmbit al nostre país. Els objectius són clars: fer un retrat acurat d’on ens trobem per tal de dissenyar i avaluar les polítiques públiques que caldrà desenvolupar en matèria d’habitatge i posar tota la informació a disposició de la ciutadania.
Les principals dades obtingudes es poden consultar al nou portal web www.ohb.cat on, a banda dels resultats del nou informe, es poden trobar dades actuals i de diferents períodes d’indicadors com el parc d’habitatges, la construcció i rehabilitació, aspectes social-demogràfics i socioeconòmics, el mercat de l’habitatge i del sòl, els problemes de permanència, accés i manteniment i les polítiques.
El pressupost destinat a l’habitatge propi, ja sigui de compra o de lloguer, és un dels punts rellevants de l’informe, que denota la dificultat de la ciutadania per assumir-ne els costos. Les hipoteques suposen una càrrega molt important de la despesa mensual familiar, però els lloguers són els que es troben en la situació més difícil: gairebé la meitat dels llogaters dediquen més d’un 40% dels ingressos a pagar les mensualitats.
La compravenda en creixement
Malgrat les dificultats econòmiques que suposen per a les famílies les hipoteques, entre el 2013 i el 2016, la compravenda d’habitatges s’ha incrementat un 87%. I no pas perquè els preus s’hagin reduït, més aviat tot el contrari, l’increment ha estat del 43% en els darrers tres anys. Tot i així, el 2017 s’emporta un 13,6% de creixement en la compravenda d’habitatges, amb un total de més de 76.000 operacions a Catalunya.
Això sí, els joves tenen cada vegada menys facilitats per emancipar-se. A tot Catalunya, s’ha reduït en un 27% els joves d’entre 16 i 29 anys que s’independitza, una xifra molt notable i que pot tenir conseqüències demogràfiques rellevants.
Les polítiques públiques responen a la conjuntura
Donada la situació, les polítiques públiques s’enfoquen cada cop més a donar suport a la ciutadania que té dificultats per assumir els costos de l’habitatge. L’any 2016 s’ha incrementat més d’un 60% el pressupost públic per a habitatge, pressupost que ha permès atendre més de 28.000 persones.
A més, el lloguer està en el punt de mira dels propers ajuts, tal com remarca Mercè Conesa: “hem de poder començar a intervenir en el preu del lloguer de manera consensuada prenent mesures polítiques en aquest índex de referència del lloguer i equiparar-lo als estàndards europeus”.
Una de les iniciatives més innovadores en aquest camp és l’operador metropolità, que impulsarà l’AMB des d’aquest 2018 i esdevindrà el primer operador mixt públic-privat d’habitatge assequible. La intenció és comptar amb una gran bossa de pisos de l’àrea metropolitana destinats a lloguer a preus moderats, de màxim 750 euros. A més, els contractes seran de sis o set anys, i permetran que el sou destinat a l’habitatge sigui d’un percentatge raonable.
Els primers projectes ja s’estan dissenyant als municipis de Montgat, Sant Adrià de Besòs i Sant Boi de Llobregat, i l’operador contempla també la col·laboració amb ajuntaments i fomentar les accions de rehabilitació d’edificis.
Segueixen, però, els desnonaments
Encara que no se’n senti tan a parlar, les dificultats davant l’habitatge segueixen tenint com a una de les conseqüències més greus els desnonaments. S’han reduït lleugerament respecte al 2016, però en els darrers quatre anys, 125.000 persones se n’han vist afectades. La causa principal de molts dels casos és l’impagament del lloguer.
L’Observatori Metropolità de l’Habitatge, una eina clau
És per tot això que l’Ajuntament de Barcelona, l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la Generalitat de Catalunya han creat el juliol de l’any passat l’observatori, que esdevé una eina supramunicipal encarregada de l’anàlisi i la consulta de dades relacionades amb l’habitatge i que té l’objectiu d’esdevenir una eina de referència.
Si bé millorar la situació de l’habitatge a Catalunya dependrà de molts factors, comptar amb un observatori que abasteixi tota l’àrea metropolitana permetrà un seguiment molt més acurat i específic de la situació i un instrument essencial per a impulsar les polítiques públiques d’habitatge.
