Qualsevol valencià mínimament informat, i que haja seguit una mica la política valenciana d’aquests darrers anys, sap perfectament que cap dels Governs valencians, ni per descomptat els seus presidents, els Honorables Lerma, Zaplana, Olivas, Camps i Fabra, mai han gosat donar un “cop de puny”, un “pulso” o un “plante” a cap Govern de Madrid. Aquesta submissió que han practicat el PSOE i el PP ens ha portat on som, simplement diríem que d'aquella pols, vénen aquests fangs. I per a més desgràcia en aquesta botiflera trajectòria per veure qui “ofrena més glòries” han tingut la col·laboració, i la connivència, de l’empresariat valencià. Ara també, de bracet del PP i com no podia ser d’una altra manera, la Cieval, AVE, ProAVE, Fecoval i les Cambres de Comerç valencianes han donant suport a aquest “pulso y plante” d’opereta, fals i hipòcrita que està practicant darrerament el PP valencià, tot i manifestant que ha arribat el moment de “deixar de ser bons xics i lleials” al Govern espanyol, i a més “denuncien que la discriminació permanent s'ha aguditzat en els últims anys fins al límit” (El Punt 07-07-14). No es pot ser més hipòcrita. L’empresariat valencià, tret de rares excepcions, per tal de menjar del pessebre i aprofitar els saraus, obres faraòniques i especulacions urbanístiques dels governs valencians, han sigut, com diuen ells, “bons xics i lleials”. Mai han demostrar tindre una personalitat pròpia, mai han obert la boca per denunciar les discriminacions que els valencians patim secularment dels governs de Madrid. Si alguna vegada ho han fet ha estat amb la boca petita i sense tenir cap transcendència. Ara diuen que aquesta discriminació ha arribat “fins al límit”. Ara, quan els pressupostos de l’Estat estan tancats i barrats, se’ls acut reivindicar en l’anomenat “Decàleg Empresarial” deu infraestructures ferroviàries i viàries per al País Valencià. Davant d’aquesta demanda empresarial el PPCV torna a fer comèdia i respon: “Fabra pacta una cita con Montoro para aplacar el motín empresarial” (09-07-14). Aquestes declaracions, les dels dirigents valencians del PP i les de l’empresariat valencià, són pura hipocresia, tot un muntatge orquestrat pels populars, amb la connivència del Govern de Rajoy, per donar a entendre a la societat valenciana que tant uns com els altres defensen els interessos dels valencians i valencianes. No és la primera vegada que ho fan i ara, a les portes de les properes eleccions del 2015, ho tornen a fer. No, ja no ens creiem res de tots dos. El que passa és que estan preocupats perquè segons les darreres enquestes d’opinió els fan fora del Govern valencià, les diputacions i la majoria d’ajuntaments. L’estratègia per recuperar votants no és nova, ja l’han aplicada altres vegades i els valencians la coneixem molt bé.
Per una banda palesar que el ministre Montoro exigeix més retalls a Fabra: “Montoro entrega a la Generalitat una lista con las àrees sociales donde debe reduir más el gasto”(04-07-14), i el president fa la pantomima que això no és possible: “El Consell remite a Montoro un Plan de Ajustes en recortes y les pide 1.300 millones”(05-17-14). Així, i de cara al poble, Fabra queda com al defensors dels interessos dels valencians. Pura hipocresia!!!. El PP ha tingut 20 anys per exigir de Madrid un sistema de finançament just per als valencians, i no ho ha fet, tampoc el PSOE. Ara tampoc ho farà. I no ho farà perquè el PPCV no pinta absolutament res a dintre del PP. I us diré més, perquè per a l’Estat espanyol ha estat, és i ho serà sent una “pràctica d’estat” espoliar-nos, a nosaltres i a la resta dels Països Catalans. Ara, i mirant en les eleccions del 2015, tornen a muntar aquesta opereta, però no tingueu cap dubte que en pactar un nou sistema de finançament als valencians ens donaran, com sempre, les engrunes.
Però, a més d’intentar vendre aquest falç i hipòcrita valencianisme, també han tornat a revifar l’anticatalanisme que tants vots sempre els ha donat. Aprofitant el procés sobiranista català el president Fabra va fer unes declaracions en el Campus Faes 2014 que, en un país democràtic, haurien de ser de jutjat de guàrdia. Segons ell “l’entrada (al País Valencià) d’un Govern tripartit d’esquerres suposaria inestabilitat política, social i econòmica, i açò afectaria a l’arc mediterrani, a tota Espanya i en alguna mesura a Europa”(07-07-14). Com ho veieu? Està afirmant, ni més ni menys, que o governen ells o és el caos. Està satanitzant i estigmatitzant la possibilitat que diferents partits puguen pactar per formar governs legítimament democràtics. Però, a més a més, davant la plana major del PP, i perquè conste en acta que amb allò de “ofrenar noves glòries a Espanya” ningú els guanya, va afegir que perquè tot això no passara “el PP de la C. Valenciana no podia deixar de ser un dique de contención a la expansión independentista” a un“tripartito de izquierdas y procatalanista”(07-07-14).
Mireu, ja sé que els valencians som relativament fàcils d’enganyar, que allò “d’ofrenar” sembla que està gravat ens els nostres gens, i que amb quatre engrunes en tenen prou per comprar-nos. Tot això és veritat, o no, però pense que hi ha indicis que alguna cosa comença a canviar. En el tema del finançament malgrat que, com hem dit, el PP i el PSOE mai han fet res, fa anys i panys que des de diferents sectors de la societat cívic valenciana (i val a dir que també des d’algun partit polítics d’esquerres i des d’algun sector de l’empresariat valencià) que venim dient, recordant i denunciant que el País Valencià pateix un espoli secular per part de l’Estat espanyol. Un exemple d’aquesta denúncia el podeu constatar en l’exposició que circula arreu de les nostres comarques sota el títol de: “L’or dels valencians”. Una exposició pedagògica finançada per diverses entitats i que pretén “donar a conéixer la pèrdua sistemàtica i injusta dels recursos econòmics als que tenim dret els valencians com a ciutadans espanyols. Un espoli que el govern central ens ha “aplicat” durant la democràcia i que els valencians hem de conèixer” (http://ordelsvalencians.com/). Ha hagut de ser la societat civil la que patint l’atac, l’escarni i el menyspreu per part dels dos partits espanyols PP, PSOE, (amb acusacions com “insolidaris”, anti espanyols”, “separatistes”) denunciés aquest espoli. La societat valenciana comença a espavilar-se, cada vegada hi ha més valencians i valencianes que veuen que en les properes eleccions del 2015 hi ha possibilitats de fer fora el PP (http://plataformaprogresist.polldaddy.com/s/per-la-unitat-d-acci%C3%B3-de-totes-les-forces-progressistes-1) .Fins i tot hi ha d’altres que encara volem anar molt més lluny i apostem, com a alternativa per bastir el nostre futur, pel dret a decidir (http://www.peldretadecidir.cat/).
Segurament aquests moviments de la societat civil, aquestes plataformes de valencians i valencianes són les que preocupen a Frabra i al seu partit el PP, però la realitat apunta que els valencians comencem a estar farts d’aquesta mena de polítics que no defensen els nostres interessos. Vicent Andrés Estellés, i a finals de la dècada dels vuitanta, dedica tot un capítol als polítics en el III volum del Mural del País Valencià, Llibre XX, on ja intuïa quina mena de polítics ens anaven a governar: “Arribaran polítics, cartera de polítics,/dentrífic de polítics, i se n’hauran d’anar/amb la cua entre cames. Perquè el poble no es fia./No es fia de vosaltres”. Efectivament, el poble valencià ja n’ha tingut prou amb aquests 20 anys de governs del PP. Ja no ens fiem de vosaltres, sabem de quina pasta estan fets els botiflers, i no tingueu cap mena de dubte que en les properes eleccions del 2015 “se n’hauran d’anar amb la cua entre les cames”, perquè, com diu el mateix poeta, “Com oblidar el traïdor, aquell/ que duu, mesquí, l’estigma, el brut senyal?”
Alcoi, 9 de juliol del 2014
