La jornada d’aquest cap de setmana ens ha deixat un grapat de perles brunètiques dignes de tenir en compte, com ara el xou dels portuguesos a València, la pèrdua del liderat del Mouligne, el nou episodi de la sèrie Villlarato amb l’expulsió d’Amorebieta a la Katedral o, fins i tot, els problemes golejadors del Cristiano des del seu canvi de dorsal: ja es parla de la maldición del Gran Capitan. La Brunete ha quedat lleugerament tocada, però temps hi haurà per anar-ho desgranant. Avui ens estimem més aprofundir en la vida i miracles del director del diari Marca, Eduardo Inda, que ha estat el gran protagonista de la setmana passada a resultes de la lesió de Messi i les declaracions posteriors d’en Pep Guardiola. El director de Marca, amb tot el cinisme del món, carregava contra el nostre entrenador, tot acusant-lo -ni més ni menys- que de feixista: “Guardiola, al mas puro estilo fascista, me ha puesto en la diana. Si alguna vez me ocurre algo, será responsabilidad de Guardiola”. (Aquest enllaç del bloc diariodigitalmadridista inclou el video de la seva intervenció. Atenció al tall que va del minut 1:15 al 1:40).
El vídeo següent és el tall de les famoses declaracions del por lo civil o por lo criminal del passat mes d’abril.
I aquest altre vídeo, que data del març de 2010, el senyor Inda ja es despatxava a gust contra el Pep: no me gusta un pelo ni esta falsa modestia que tan dado es a teatralizar, como esos raptos de ira que tan frecuentes eran cuando jugaba y que tan habituales se han hecho en el banquillo. Como seran las cosas que le han expulsado más que a nadie nunca. Nos lo vendieron como un corderito y ha resultado ser un lobo
Fem un petit parèntesi però, per recordar que el director de Marca no està sol en aquesta lluita i que té el valuós ajut i el privilegi -ves per on- de gaudir dels favors de la nostra pròpia directiva que, sense cap mena d’escrúpol li va filtrant les dades d’aquesta inacabable (acabarà el dia abans de l’assemblea de compromissaris) i misteriosa Due Dilligence amb l’objectiu de desprestigiar i omplir de merda l’extraordinària herència Laporta. Un desprestigi que de retruc es fa extensiu al Barça i a tots aquells que han estat protagonistes d’aquest llegat, com és el cas d’en Pep i el seu equip de col·laboradors. Filtracions que no només n’és el beneficiari i destinatari el diari Marca (com si el sandronunyisme encara estigués instal·lat en la campanya electoral) sinó que també en gaudeixen altres diaris minoritaris controlats pels amics del Sandro i que actuen com a segones marques de la prestigiosa, perdó, fastigosa premsa esportiva barcelonina. Aquest pamflet controlat pel sotsdirector del Mundo Deportivo, Francesc Perearnau (no confondre amb Marti Perarnau) i aquest altre pamflet, que gaudeix de la col·laboració de l’històric nunyista i gran amic del Sandro, Juanjo González, (que perpetrava a aquest bloc durant la campanya a la presidència del Barça), en serien un parell d’exemples paradigmàtics de que l’enemic també el tenim a casa. Avui mateix, sense anar més lluny, el diarigol -la ma dreta de SandroRosell- ja disposa -i en presumeix- de les conclusions de la famosa Due Dilligence. Pamflets minoritaris dèiem, que gaudeixin dels mateixos privilegis que el diari de més difusió de l’estat espanyol, el diari Marca, fundat en plena guerra civil pels Fernández-Cuesta, il·lustre nissaga de falangistes.
Parèntesis fet. Tornem al tema Inda i recordem que va fer carrera a ses Illes com a director del diari Mundo (on va ser condemnat per injúries i calumnies) vetllant pels interessos de Jotapedro el del Corpiño. L’aferrissada defensa feta de la famosa piscina li va significar com a recompensa la direcció del diari Marca i el consegüent canvi de línia cap a posicions molt més cavernícoles. Tota la informació sobre l’afer de la piscina i altres històries les podeu trobar aquí i al bloc la libreta de van gaal hem trobat aquest demolidor comentari que transcrivim literalment:
hay una curiosa historia de inda q levanto una inmensa polvadera en mallorca… en un articulo este gran periodista es cribio q un dia cualkiera fue a la piscina, solo claro, y se encontro un grupo de niños de similar edad a la de uno de sus hijos. se les acerco, les hablo… se kedo muy extrañado q los niños ni le respondiesen, q se kedaran mirando extrañaos sin decirle nada al bueno de inda… inda con su habitual capacidad de analisis creyo q eran sordomudos, hasta q se percato q los niños no le respondian xq no le entendian ya q solo hablaban mallorkin… acabo su articulo haciendo una proclama pa la defensa del castellano en ses illes… levanto tanta indignacion ese articulo q algun medio se intereso en encontrar esos niños q se hicieron tan celebres a raiz de ese articulo. los encontraron. les preguntaron sobre el asunto. la respuesta de los niños fue sorprendente..
– ‘no hablamos con ese señor xq no le conocemos y tenia una pinta extraña’
se lio parda… ya de x si solo inda es una persona ‘dificil de ver’, pero en bañador debe dar miedo, y mas si se te acerca y te habla.. no te digo na si encima eres un niño q no supera los diez años..
este ejemplo es de lo mas ‘light’ q puedes encontrar de inda en baleares… a inda se le acabo invitando hasta x el pp balear pa q abandonara mallorca… las calles incluso amanecieron un dia empapeladas con un fotomontaje de inda sodomizando a uno de sus socios… hasta parece ser q recibio una bala en un sobre… ese es inda… el de la piscina de pedro j… el q se gano denuncias sin parar x injurias y difamaciones, el q montaba numeritos en salas judiciales… ese es inda, el director de marca. el q da lecciones de etica y se autodefine como victima de actitudes fascitas propias de locas , mamporreros y señoritas de compañia… luxando decadas pa la libertad de expresion pa q gente como inda tenga voz… en fin…
Cal recordar que aquesta fòbia anti Guardiola ja ve de lluny i va tenir la seva primera gran expressió quan el passat mes de febrer el senyor Inda penjava a Marca aquesta: ‘Carta abierta a Josep Guardiola i Sala (con acuse de recibo a Txiki Begiristain y Joan Laporta)’. i que hem trobat reproduida aquí i qualificada com de espeluznante i de la qual hem seleccionat els paràgrafs finals:
Por eso, Pep, no abuses de esa demagogia que es como los chicles porque la puedes estirar hasta donde tú quieras. Más que nada porque, antes o después, se te verá el plumero. Permíteme un consejo: pasa de todo, porque si no, seguirás dando la impresión de que algo falla. De que ya no estás tan seguro como antes. De que el tema se te está escapando de las manos. Para ganar un título, el doblete, el triplete, el cuadrete o el heptaplete y perdón por tanto palabro te bastará y sobrará con continuar siendo el mejor equipo del mundo. Pero así como no por mucho madrugar amanece más temprano, no por mucho denunciar fantasmagóricas campañas vamos a dejar de denunciar los favorcetes que benefician al Barça, al Real Madrid o al lucero del alba. Y ten en cuenta por tu bien que se coge antes a un mentiroso que a un cojo. Afectuosamente: Eduardo Inda.
PD: Soy consciente de que no me responderás porque los divinos jamás os juntáis con los mortales. Pero ahí queda.
Arribats aquí fem un altra parèntesis per tornar a recordar la bona sintonia de Marca amb l’actual directiva (aquí un altre exemple) i que en aquest episodi d’atacs a la figura del nostre entrenador encara es l’hora que ni el president ni cap directiu hagin mogut un sol dit per sortir en defensa seva. Una directiva, l’objectiu principal de la qual és fer tot el possible per estalviar-se els avals i el cost dels avals ( la crisis no té pietat ni amb aquests grans patricis barcelonistes), no ens hauria d’estranyar que -en conseqüència- acabin desitjant no guanyar la lliga ni la xampions. Els diners estalviats en primes i sous variables segur que els exhimiria -pobrets- del cost d’avalar i, de retruc, es podrien treure de sobre en Pep Guardiola i els seus colaboradors. L’únic reducte que encara queda a can Barça amb autèntic adn cruyffista.
Signat: Urdin-Gorria
