Dividit entre dos Estats diferents des del 1921, i amb la reunificació fora de les prioritats immediates, el poble irlandès s’enfronta actualment a diversos reptes: al nord, lluitar per a l’autogovern i consolidar una nova etapa després del conflicte armat entre unionistes i republicans; al sud enfortir i normalitzar el gaèlic irlandès, i desfer-se de l’estigma de ser un dels països europeus més afectats per l’actual crisi econòmica.
Irlanda, Éire en gaèlic irlandès, és una de les nacions cèltiques que més lluny ha arribat en l’establiment de les seves pròpies institucions de Govern, amb la República d’Irlanda com a màxim exponent. La divisió entre les dues Irlandes es remunta a l’any 1922, quan després de la guerra per la independència, el Parlament d’Irlanda del Nord -dominat pels unionistes- va acollir-se al dret de sortir del nou Estat Lliure Irlandès, creat l’any 1921 en virtut del Tractat Angloirlandès.
Després de la partició es va intensificar la violència entre els partidaris de mantenir Irlanda del Nord dins del Regne Unit, d’una banda, i els que volien que formés part del nou Estat irlandès. Els enfrontaments entre l’Exèrcit Republicà Irlandès (IRA) i l’exèrcit britànic, ajudat per diversos grups paramilitars unionistes (com la Força Voluntària de l’Ulster), van esdevenir freqüents. Paral·lelament, hi va haver importants desplaçaments de població a través de la nova frontera: catòlics republicans cap al sud, protestants unionistes cap al nord.
Començava així una època caracteritzada, a Irlanda del Nord, per la marginació de la població catòlica, que havia quedat en minoria davant la protestat després del traçat de la frontera entre les dues entitats. La discriminació es produïa a nivell social i a nivell polític, i va ser molt estesa la pràctica del “gerrymandering”, que consistia en modificar les circumscripcions electorals perquè l’unionisme fos sempre majoritari. Amb tot, la situació va ser d’una relativa estabilitat fins als anys 60, quan van esclatar els anomenats troubles (‘els disturbis’), tal i com s’anomena el període de violència entre organitzacions armades republicanes i unionistes, període que va allargar-se fins als anys 90 i va provocar més de tres mil morts.
Mentrestant, la República d’Irlanda es consolidava com a Estat independent amb la redacció d’una nova constitució (1937), la sortida de la Commonwealth britànica (1949), l’entrada a l’OTAN (1955) i la Comunitat Econòmica Europea (1973). A mitjans dels 80 va obtenir un rol consultiu per resoldre el conflicte d’Irlanda del Nord, i el 1993 va signar, amb el Govern britànic, la Declaració de Downing Street, segons la qual es proposaven unes converses de pau sense violència.
L’Acord de Divendres Sant, el 10 d’abril de 1998, va ser el punt d’inflexió del conflicte armat al nord de l’illa. Va portar al desarmament dels dos bàndols, l’alliberament dels presos polítics i, des de l’any 2007, a un Govern de coalició entre republicans (Sinn Féin) i unionistes (Democratic Unionist Party) a l’executiu nordirlandès.
Actualment el Govern d’Irlanda del Nord viu un procés devolució de competències de Londres cap a Belfast, un procés que no està exempt de traves a causa la manca de confiança entre els dos partits antagonistes al Govern. La transferència de justícia i policia ha estat l’últim escull que han hagut de superar, però finalment sembla que aquesta competència serà traspassada durant el 2009.
Dades generals
Població: 6.080.000 h. (2006-2007)
Superfície: 84.412 km²
Institucions: A la República d’Irlanda, Govern i Oireachtas -l’òrgan legislatiu- i a Irlanda del Nord, Govern i Assemblea
Ciutats importants: Dublín (capital de la República), Belfast (capital d’Irlanda del Nord), Cork, Derry, Limerick
Administració estatal: República d’Irlanda i Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord
Llengua territorial: irlandès i scots de l’Úlster
Llengua oficial: irlandès i anglès
Cultura religiosa: 1. Cristianisme protestant 2. Cristianisme catòlic
Festa nacional: 17 de març, dia de Sant Patrici
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
