Amb xifres que ballen entre els 30 i els 40 milions d’habitants, el Kurdistan és indiscutiblement una de les nacions sense estat més nombroses del planeta. Els kurds, a cavall entre Europa i Àsia, i repartits entre quatre estats diferents, comparteixen una llengua i història mil·lenària. Malgrat aquesta potència demogràfica i cultural, el poble kurd segueix patint la discriminació i l’abús dels Estats sota els quals sobreviu, amb l’única -i relativa- excepció de l’Iraq.
Dades Generals
Població: entre 30 i 40 milions d’habitants
Superfície: entre 350.000 i 500.000 km2
Administració estatal: Iraq, Turquia, Iran i Síria
Institucions d’autogovern: Només la Regió Autònoma Kurda, dins l’Estat iraquià
Ciutats importants: Mûsil (Mosul), Hewlêr (Arbil) and Kerkûk (Kirkuk), Amed (Diyarbakir), Bedlîs (Bitlis), Kirma?an (Kermanshah), Sine (Sanandaj) Mehabad (Mahabad) i Qami?lo (Al Qamishli).
Llengües territorials: kurd, àzeri, àrab i neoarameu (assiri, turoyo).
Llengües oficials: les dels Estats entre els quals es divideix la nació: turc, àrab i persa. El kurd només és oficial al Kurdistan de l’Iraq.
Més informació: www.nationalia.cat/ca/fitxes/kurdistan
El Kurdistan avui
El poble kurd només té una certa autonomia a l’Iraq, on hi trobem una regió kurda autònoma en el marc d’un sistema semifederal. Els altres Estats -Turquia, Síria i Iran- segueixen sense mostrar cap respecte pels drets col·lectius dels kurds.
A Turquia, la principal formació política kurda amb representació al Parlament estatal, el Partit de la Societat Democràtica (DTP http://www.dtp.org.tr) s’enfronta actualment a un procés d’il·legalització impulsat pel fiscal general de l’Estat, acusat de tenir connexions amb el Partit dels Treballadors del Kurdistan (PKK, una organització armada independentista kurda). Vegeu la notícia a Nationalia http://www.nationalia.cat/ca/noticies/266.
D’altra banda, dia sí dia també l’exèrcit turc fa incursions a les muntanyes del Kurdistan de l’Iraq, molt a prop de la frontera amb l’Estat turc. La població de la zona ha de conviure amb bombardeigs pràcticament periòdics, amb el pretext d’eliminar els enclavaments del PKK a la regió. (vegeu la notícia a directe.cat http://www.directe.cat/article/incertesa-sobre-els-atacs-turcs-als-kurds-3653)
A Síria, el poble kurd no pot participar a les institucions polítiques. Hi són comuns els abusos a activistes, intel·lectuals i periodistes, i membres de partits clandestins. (vegeu la notícia a MónDivers)
També l’Iran es caracteritza per la manca de respecte als drets humans dels seus pobles minoritzats, entre els quals el poble kurd n’és un dels principals exponents. Fa poc Amnistia Internacional es feia ressò dels més de 50 presos kurds que estan protagonitzant una vaga de fam com a protesta per “la tortura i les execucions” a què estan sotmesos els membres d’aquesta nació (vegeu el comunicat de premsa)
L’Iraq és, com hem dit anteriorment, l’única part del Kurdistan on hi ha una estructura política més o menys d’acord amb les fronteres de la nació, la qual cosa garanteix als kurds un nivell mínim de respecte als seus drets col·lectius. Tanmateix, els poblats del nord de la Regió Autònoma viuen constantment sota l’amenaça de l’exèrcit turc.
Un dels reptes als quals s’enfronta aquest territori actualment és l’estatus de la ciutat de Kirkuk, oficialment fora de la Regió Autònoma del Kurdistan però amb una important població kurda, que reclama que la ciutat s’integri a la Regió. La ciutat, rica en petroli, és disputada per kurds, àrabs i turcmans (vegeu la notícial).
*Nationalia és un diari digital d’àmbit europeu, especialitzat en nacions sense estat, llengües minoritzades i pobles no representats. Està impulsat pel CIEMEN (Centre Internacional Escarré per a les Minories Ètniques i les Nacions), i s’actualitza diàriament en català i anglès.
