El cas català i la falsa lluita pel dòping dificulten l’elecció de Madrid com a seu de les olimpíades de 2020
La decisió es prendrà el proper 6 de setembre a la ciutat de Buenos Aires en la reunió del COI, on les tres ciutats finalistes, Tokio, Istanbul i Madrid faran les darreres exposicions de les seves candidatures davant els membre del COI responsables de prendre la decisió. I si primer el punt fluix de la candidatura era i és la manca de lluita reial contra el dopatge, ara se li ha afegit el cas català i el seu procés per aconseguir la independència, per molts membre del COI la reacció d’Espanya davant aquesta voluntat, genera conflicte i desconfiança.
Neguit de la candidatura madrilenya per les preguntes referides al cas català
El cas dels insults a una waterpolista catalana que va guanyar la medalla d’or als recents mundials de natació de Barcelona no ha passat desapercebut, diferents membre del COI presents a Barcelona van poder comprovar com la gent s’aixecava amb l’himne català i rebutjava l’himne espanyol com a responsable del joc brut espanyol contra l’esport català.
“Si Madrid organitza els jocs olímpics de 2020, posarà dificultats a la presencia de la Catalunya independent? La delegació catalana tindrà totes les garanties per poder participar davant possibles atacs ultres?”
I Madrid no sap que contestar, si diu cap problema és que reconeix que Catalunya acabarà sent independent i si diu que no, trenca de ple la carta olímpica i el principi bàsic del fundador de l’olimpisme, Pierre de Coubertin, el més important és participar.
La guerra política contra Gibraltar també els hi pot costar la candidatura olímpica de Madrid
Per acabar-ho de arrodonir la crisi oberta per la diplomàcia espanyola amb Gibraltar pot ser el cop de gràcia a la decisió del proper setembre.
