Mitjans, aparteu-vos de la negociació!

La pugna per dirimir qui serà el nou president de la Generalitat continua, i sembla que continuarà durant força setmanes. La CUP ha rebut una pressió afegida per acceptar Artur Mas amb la imputació de l'encara president, però de moment no dóna el braç a tòrcer. Tot apunta a un nou sainet en el si de l'independentisme que en el pitjor dels casos podria fer entrar en l'ensopiment de la massa que hi ha darrere, igual que va passar fa un any just després de l'empenta del 9N. Una altra gestió pèssima post-votació podria ensorrar-ho tot, però hi ha dues claus que s'han de tenir en compte i que podrien evitar que el pitjor escenari es repetís.  

1. Ja hem passat per això. No tindria cap sentit no haver après res de la tardor-hivern de l'any passat. Així, mirant enrere, un dels grans problemes va ser el xou mediàtic ridícul que es va produir. Una negociació a través dels mitjans de comunicació no és una bona idea. La CUP ja ha dit que no vol el focus dels mitjans, així que Junts pel Sí també s'hi ha d'allunyar. A més, els intents d'extorsió des del bàndol convergent i des del bàndol republicà cap al 'rival' fa dotze mesos van ser immenses.

La flexibilitat zero tampoc ajudarà, per bé que davant l'electorat, els uns s'han presentat sota la promesa de fer Mas president i els altres sota la promesa, patinada o no, de no investir-lo -una altra discussió seria saber si l'oposició tan fèrria a Mas ha anat bé per xuclar el màxim de vots a Catalunya Sí que es Pot. En qualsevol cas, tot i les propostes d'uns i altres, ara és hora de deixar els partidismes de banda. Les properes eleccions catalanes estan més lluny que mai i se celebraran ja probablement en un marc totalment diferent, així que les decisions d'ara tampoc afectaran tant en les expectatives d'uns o altres. 

2. La negociació ara només és entre dos blocs i un d'ells és la CUP. A més, afortunadament CDC i ERC estan més unides que mai. Què vol dir això? Que no s'hauran de buscar equilibris entre múltiples bàndols i, d'altra banda, en aquest cas tots els bàndols busquen el mateix objectiu com a prioritat número 1. No hauria de ser tan difícil. El punt afegit que els cupaires tinguin la clau és que no aspiren a col·locar ningú a la Generalitat, no és una pugna entre dos líders. D'aquesta manera, la batalla entre Mas i Junqueras per ocupar el tron català ja s'ha aparcat perquè el republicà es decanta pel convergent. Com a mínim a hores d'ara. 

L'opinió personal de com hauria d'acabar la negociació? En primer lloc, hauria d'acabar amb una solució de futur, i no un 'pegat' fet a corre–cuita per la pressió del temps. Una solució que hauria de venir del consens i hauria de portar una unitat d'acció en la totalitat de l'independentisme com la que ara s'està escenificant entre CDC i ERC. En segon lloc, pensar que és convenient desprendre's de la figura d'Artur Mas és probablement un error, tenint en compte que és la figura coneguda del procés arreu del món i que és, en el fons, el símbol de la desobediència i de la batalla amb Espanya. L'independentisme ha fet el seu plebiscit intern particular i els que volen Mas president són 5 vegades més que els que no el volen.

Tot i això, el consens és el més important. I si recuperem la idea d'un president de la Generalitat que actués com els presidents de les repúbliques alemanya, italiana o grega, en un segon pla però amb poders de controlar el govern, i un cap de l'executiu en forma de conseller en cap que fos Mas? D'aquesta manera, el Parlament podria controlar encara més de prop la tasca del govern. La solució, com sempre en aquest procés, ha de ser imaginativa.