Som catalans, ho som per voluntat per sobre del llinatge o la territorialitat. D'això no hi ha cap dubte. Tanmateix per España som catalans per pura territorialitat, si anem a viure (de manera habitual) a Madrit serem madrilenys i si anem a Galícia serem gallecs. Per la resta d'éssers humans simplement som espanyols.
D'altra banda, el dia 21 de març vaig enviar un enllaç als meus contactes del vídeo de l'acte del dia 20 del mateix mes del col·lectiu Wilson al Cercle d'Economia. En el moment que escric aquestes línies ha tingut prop de 23,000 visualitzacions. L'acte és genial i molt il·lustratiu, cal veure'l amb atenció. En faig esment perquè entre el minuts 49 i 50 expliquen com podem circular lliurement per Europa tot just proclamada la independència. En Carles Boix diu: “… sembla que tots els presents som espanyols d'origen, i l'article 11 de la Constitució espanyola ens empara per circular lliurement per l'espai Schengen ja que no ens poden privar de la nacionalitat …”. Crec que això de la nacionalitat cal explicar-ho millor.
Diu el diccionari de l'enciclopèdia que la nacionalitat com a dret civil és “la situació de la persona determinada per la seva subjecció o pertinença a un estat i a la seva jurisdicció, amb el conjunt de drets i deures que això comporta.” Per mi la definició és molt clara, l'Estat es legitima i constitueix a partir de les persones que en són membres: els francesos (o, si voleu, les persones amb nacionalitat francesa) són l'Estat de França, que controla i té potestat sobre un territori determinat. En el cas d'España diu la sacrosanta Constitución: Art1.2 “la soberanía nacional reside en el pueblo español. Del que emanan los poderes del Estado”. Què ès el pueblo español? Potser són “los españoles” ergo les persones amb nacionalitat espanyola.
En resum, si aconseguim crear un nou Estat al món, anomenat Catalunya, tots els ciutadans espanyols ( o, si voleu, totes les persones de nacionalitat espanyola) residents en el territori passaran a ser catalans o persones de nacionalitat catalana, nacionalitat que abans de la proclamació no existia. Excepte els que de manera expressa renunciïn a la nova nacionalitat, ja que cal respectar els Drets Humans i no podem obligar ningú a canviar de nacionalitat.
La nacionalitat implica la renúncia a la llibertat individual a canvi de mancomunar-la col·lectivament sota la jurisdicció d'un estat. Som els catalans els qui crearem Catalunya, des de la voluntat, l'esforç i la tenacitat, tot aportant la nostre llibertat. Els espanyols, francesos, anglesos o búlgars residents a Catalunya continuaran sent el que són, sota la tutela i jurisdicció dels seus Estats. No hi pot haver doble nacionalitat en cap cas, tret que es negociï en un futur. D'aquesta manera, per fi, els catalans (o persones de nacionalitat catalana) podrem decidir.
