Entre altres consideracions, Òmnium Cultural lamenta que no s’hagi mantingut una estratègia unitària en la negociació i constata que el procés ha estat prou llarg perquè la ciutadania ja estigués fatigada sobre les expectatives del resultat i sobre la data de decisió.
Assenyalen com a ambigüitats el grau de participació final sobre la totalitat de recursos consolidables, l’ordinalitat efectiva després d’aplicar el sistema en el seu conjunt, el finançament dels serveis específics de la Generalitat, la capacitat fiscal en un context de crisi econòmica com el que estem vivint, la reducció efectiva de l’espoli fiscal de Catalunya que sempre s’expressa equivocadament com a solidaritat, les necessitats específiques de la immigració en l’índex de població, etc. D’altra banda creu que l’asimetria i la bilateralitat continuen essent un eufemisme.
