ACN Barcelona.-El barceloní Óscar Aibar (1967) estrena aquest divendres ‘El sustituto’, un film on furga en el passat d’Espanya com a refugi de criminals del nazisme. Ambientat a Dènia l’any 1982, la pel·lícula es construeix al voltant de la investigació d’un policia (Ricardo Gómez) enviat com a substitut d’un company misteriosament assassinat i que avança amb el descobriment de la presència a la ciutat d’alguns d’aquests “grans monstres”. “He fet la peli per als xavals de 20 anys que no ho coneixen, és bo que revisitin la història i sàpiguen el que passava aquí fins fa quatre dies”, explica Aibar a l’ACN. Un veterà policia (Pere Ponce) i una doctora còmplice (Vicky Luengo) acompanyen el protagonista d’una cinta que conté “tota l’artilleria” del gènere.
El nou film d’Óscar Aibar (”El gran Vázquez’, ‘El bosc’, ‘Platillos volantes’) posa llum a la història de connivència del règim franquista amb criminals del nazisme, que van utilitzar Espanya com a trampolí cap a l’Amèrica del sud i el nord d’Àfrica en el seu intent d’eludir la justícia. Alguns indrets, particularment a la costa Mediterrània, es van convertir ja no en el port de sortida si no en el refugi permanent per a ells més enllà de la dictadura, tal i com mostra a la pel·lícula, que està ambientada a Dènia l’any 1982. “Passa que molts d’ells se sentien tan emparats a Espanya que no van tenir cap necessitat (de marxar); els serveis secrets de Franco eren molt bons fent coses dolentes, i ho van tapar de manera que ha passat a la història com que estaven tots a Amèrica Llatina, però la majoria eren a tres hores de Berlín”. I la impunitat no va acabar amb el Franquisme, segons relata:”La Fundació Wiesenthal, dedicada exclusivament a l’enjudiciament de criminals nazis, ha acusat moltes vegades el govern espanyol de no haver ni tan sols contestat els qüestionaris sobre repatriació de nazis. Només n’hi ha un cas, el 2007. I el Ministeri de Justícia, sempre que se l’ha consultat, ho eludeix amb subterfugis legals”, fa constar el realitzador sobre l’abast d’aquests fets. “Dènia va ser un enclavament fonamental en aquesta ruta”, sosté. Amb aquesta consciència, Aibar ha filmat un thriller que si bé no deixa de ser una ficció, té l’ànim d’arribar “als xavals de 20 anys” que potser no estan al cas d’aquesta història. “És bo que la revisitin, que sàpiguen el que passava aquí fins fa quatre dies, i que no se’ls acudeixi reinterpertar la Història com els hi estan explicant certs personatges”. Pel director és pertinent rescatar aquest tema. “Per mi era important fer un pont amb la nostra actualitat”, arrenca. “Fixa’t el que està passant. La setmana passada va ser escollida regidora de Roma la neta de Mussolini, que no és qualsevol. A Espanya aquest partit (VOX) té cada vegada més adeptes…”, diu preocupat. “Amb tota l’artilleria” del thrillerAl marge d’això, la ficció d’Aibar és un thriller “a l’ús”, segons el propi director, que té “tota l’artilleria” del gènere: una investigació policial, un heroi solitari i un conflicte moral a partir del qual ha d’actuar. “El thriller és el western modern, però a mi m’agrada el thriller que fa servir aquesta artilleria per explicar alguna cosa més”, diu abans de declarar-se admirador de clàssics del gènere com ‘Blade runner’ i ‘Zodiac’. El protagonista és el policia que encarna Ricardo Gómez, el popular actor madrileny que va ser durant 18 anys el Carlos de la sèrie de TVE ‘Cuéntame’, de la qual Aibar va dirigir diversos capítols. “Era perfecte per aquesta pel·lícula”, diu d’un actor a qui va descobrir amb 15 anys a la sèrie, quan aquest ja portava des dels sis rodant diàriament “i era tècnicament perfecte”. Al seu torn, Gómez explica –en perfecte català- com ha estat la construcció d’un personatge deu anys més gran que ell i molt endurit per una vida difícil. “Calia fer un tio que per fora fos molt dur i viscut, però que a la vegada portés dins una sensibilitat molt gran que li permet durant la pel·lícula fer un viatge per apreciar el dolor aliè i desenvolupar l’empatia”. L’actor se sent en un bon moment professionalment parlant, un cop superada la llarga etapa a ‘Cuéntame’. “Vaig encarrilar-me amb les funcions de ‘Rojo’ i ‘Mammón’ (al costat del seu “amic” Nao Albet) i ara estic fent ‘El hombre almohada”, relata sobre la seva prolífica activitat teatral. A més, aquest any estrena -amb aquesta- tres pel·lícules i encara n’ha rodat una altra al costat de la directora novell Carlota-González Adrio. Repartiment català Acompanyen al protagonista tres actors catalans: Pere Ponce, que és un veterà policia que es fa còmplice del seu nou company; Pol López, un nostàlgic del Franquisme que repta el protagonista i boicoteja la investigació; i Vicky Luengo, una doctora que estableix amistat amb el policia però que també oculta alguna cosa. “Per mi el repartiment és el futur del relleu generacional del nostre cinema”, assegura el director d’El sustituto’. Per la part que li toca, Luengo (flamant Premi Ondas 2021 com a millor intèrpret femenina pel seu paper a la sèrie ‘Andidisturbios’) admet com d’afortunada se sent del moment que està vivint. “Estic súper contenta, no dono crèdit, molt agraïda i emocionada”. Però, afegeix per reivindicar que més enllà del talent i la sort hi ha la feina, “com el Ricardo, tinc la sensació que ha estat sempre una feina de formiga”. Quant al seu personatge a la pel·lícula, diu que ha estat interessant el rol d’haver de treure les “cuirasses” al protagonista, i alhora acompanyar-lo en una investigació que anirà descobrint que no la beneficia especialment. Luengo constata a més que el seu, el de Ponce i el del mateix protagonista són personatges “molt sols” i que, potser per això, “es necessiten tant”.
