RUI?

La gent d’En-Comú-Podem i la CUP comparteixen una mateixa simpatia, un clima. Neix d’una anàlisi similar. L’odi al processisme. Les dues formacions respiren el mateix rebuig al full de ruta de JxSí. I no tant perquè aquesta via vagi més enllà de les solucions pactades i no deixi oberta l’entesa política amb els espanyols.
 
Allò que rebutgen del processisme és el lideratge del PDC. Mas suposava l’herència del pujolisme, la Catalunya elitista, burgesa, aliada al gran capital, subordinada al poder financer europeu, la del peix al cove, la de les retallades, en contra els serveis públics, a favor del liberalisme i la privatització, etc. D’aquí, l’interès de la CUP en defenestrar Mas. Era  una manera de mostrar el seu poder i influència, per sobre de la gent d’En-Comú-Podem. I tanmateix, la lluita fratricida entre les dues organitzacions no ha consolidat un full de ruta compartit.
 
Al contrari, ambdues organitzacions es trepitgen, subratllen els seus encerts, les tàctiques, els èxits electorals, etc. per damunt fins i tot d’un interès superior o de classe. Es desficien per subordinar a la pròpia, l’acció política de l’altre. La voldrien en rendició incondicional. Les dues comparteixen la mateixa anàlisi. Però els essencialismes i els radicalismes els enfronten i els separen.
 
De manera que difícilment es posaran d’acord sobre la independència. Els d’En-Comú-Podem parlen de constitucionalisme. D’una nova constitució que superi la del 78. Proposen fins i tot un ampli moviment de masses. Un corrent de construcció dels nous drets i les noves filosofies, compartit des del carrer i fora de les institucions i els cenacles tècnics.
 
Uns procediments semblants als proposats per la CUP. Que preconitza la constitució lliure i independent d’Espanya. En això, les dues formacions no estan allunyades. Perquè ho superaran amb un referèndum d’autodeterminació. I no importa que sigui unilateral, si és en contra les elits capitalistes espanyoles.
 
Els d’En-Comú-Podem pensen tanmateix, que el moment del referèndum no està madur. Perquè les últimes eleccions els han relegat i el poder de les institucions espanyoles està encara, en mans del PP. Sense l’èxit electoral de la gent d’En-Comú-Podem, qualsevol RUI no tindrà les garanties suficients. De manera que parlar, ara, d’independència es premosenc. Segueix les pretensions del processisme. I s’hi subordina.
 
Els d’En-Comú-Podem insereixen l’independentisme dins la clàssica lluita de classes. Si ells no ho dirigeixen, ho fa la burgesia i el capital. D’aquesta manera encerclen la CUP dins la seva ideologia. Neutralitzen qualsevol acostament de la CUP al procés. Anul·len tot impuls a la independència. I els encaixen en les pròpies disjuntives. De manera que, davant la moció de confiança, apareixen, peremptòries, les qüestions següents:
 
Podrà la CUP sortir d’aquest laberint ideològic? S’atrevirà a preconitzar una DUI? Acceptarà el full de ruta de JxSí? O bé, seguirà dins la lògica radical i essencialista?
 
Banyoles, 16/8/16