Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024
Edició 2101

Els Països Catalans al teu abast

Dissabte, 27 de abril del 2024

TDT i alta definició

|

- Publicitat -

Poc interès aixecarà segurament aquest comentari, però tenia ganes de parlar-ne. Tothom és conscient que, si més no abans dels 2010, es produirà "l’apagada analògica". Aquest fet és menys inversemblant del què sembla. L’actual tecnologia d’emissió d’ones via terrestre és obsolet, que data de mitjans del segle passat. Feia falta una remodelació que solventés alguns dels problemes i deficiències de l’actual sistema. La topologia digital permet que allà on abans hi cabia un canal analògic ara n’hi càpiguen més; que amb menys potencia s’arribi als mateixos llocs i de manera més fiable (amb menys interferències); o que, fins i tot, poguem tenir noves eines com la comunicació bidireccional, interactivitat; etc.

No parlo, ni vull parlar, dels continguts. És un altre tema. Però sí d’una presa de pèl curiosa. Aquest salt de l’analògic al digital s’ha produit amb tanta demora, entre d’altres, pel fet que es va voler oferir un estàndar únic per a tot Europa, cosa que permetria, per exemple, als fabricants reduir costos i oferir el mateix producte per França, Alemanya o Catalunya (ara convivien el PAL, el SECAM i l’NTSC als Estat Units i altres paísos). Aquesta nova norma va rebre el nom genèric de DVB (Digital Video Broadcasting o teledifusió digital de vídeo). Per sort o per desgràcia, dins de l’estàndar s’hi inclouen una llarga llista de possibilitats, intentant avançar-se al futur alhora que permet no tancar les portes a ningú. Una àmplia varietat que, ja abans de la famosa apagada analògica, ha causat els seus efectes.

Publicitat

Els qui hem probat la TDT sabem que les millores, en molts casos, son enormes. La qualitat d’imatge, tot i no ser tan superior com esperàbem, sí que comparativament millora la recepció analògica; i per al gran públic, s’agraeix (o no) la inclusió de nous canals no disponibles via analògica. Una de les millores notables que l’estàndar DVB-T (la T significa Terrestrial, difusió via terrestre, és a dir, per antena) ofereix és la possibilitat d’augmentar la ressolució de la senyal de vídeo i, fins i tot, oferir-la en 16:9 natiu (panoràmic). TV3 ja ho fa en les emissions de la Fórmula 1. Aquest fet és molt interessant per tots aquells que tenen una televisió mal anomenada plana d’LCD o plasma, degut a que la seva ressolució nativa supera amb escreix les escasses 400 línies efectives de l’emissió PAL analògica. Però faltava el salt a l’alta definició que, ademés, ens posaria a l’òrbita de la resta de paísos europeus. L’alta definició és un espectacle visual per als nostres ulls, que només s’entén quan la disfrutes de veritat.

TV3 ja ha començat les seves emissions en alta definició via TDT en fase de probes. Un canal avorrit, però que dóna el punt de sortida a les possibles i futures emissions en alta definició. Però hi ha un problema, per mi, bastant greu: s’està emetent en MPEG-4 (costa als voltants de 5.499 euros). I això què significa?

El iTV defineixen tots aquells televisors que, ademés (o no) del ja habitual sintonitzador analògic inclou un altre de digital, compatible amb (part) de la norma DVB-T. Actualment, la majoria de televisors de gran diagonal (algú dirà "televisions planes", com si les de tub anteriors fossin rodones) inclouen un sintonitzador TDT. Però, de moment, només 1 model ho és, ademés, compatible amb les emissions MPEG-4. Això significa que si al final s’escull l’MPEG-4 (per altre part lògic) com a estàndar per l’emissió de vídeo en alta definició vía DVB-T, haurem de comprar un nou descodificador compatible, per tant, afegir un nou aparell al nostre equip i pagar, de nou, per una cosa que, de fet, ja hauriem de tenir.

De qui és la culpa? La veritat és que no ho sé. Però puc trobar culpables. Primer crec que les empreses de teledifusió d’aquest país (posin, si volen, les espanyoles) haurien de posar-se d’acord amb l’estàndar a aplicar. Això ja hauria d’estar fet, més si TV3 està demostrant la viabilitat del format. Punt seguit, el Ministeri corresponent hauria d’obligar als fabricants a incloure el sistema de descodificació a tots els iTV i descodificadors independents que s’estiguin venent en l’actualitat. Però no està passant ni una ni l’altre cosa. Ben bé al contrari. Ningú ha avisat d’aquesta possibilitat i la gent, els usuaris, estan comprant iTV (que solen costar entre 1.000 i 4.000 euros) sense ser conscients que part de la inversió serà inútil si al final s’escull l’MPEG-4. Què fer? No ho sé. No en tinc ni idea. Només em queda aquest dubte… que acabo d’exposar.

Bona tarda.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut