Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Acatar és d’esclaus

|

- Publicitat -

Hi ha qui diu que el PSC hagués pogut ser una altra cosa que no ha estat quan va morir Pallach. Fins i tot es diu que van desaprofitar una oportunitat d’or per fer desaparèixer una Esquerra Republicana que els ha acabat menjant l’espai. L’actual relació amb l’autoritària gestora del PSOE no és més que un trist retrat de la submissió política al llarg dels anys a un ens que ara ens expulsa a batzegades, una nova realitat que es resisteixen a reconèixer i que se’ls cruspeix mica en mica.
 

Abans-d’ahir, la gestora va expulsar a Meritxell Batet de la direcció del GP del PSOE. Ja s’havien carregat a José Zaragoza (que té més vides que un gat). La idea és que el PSC vagi perdent atribucions de cara a un proper Congrés del partit on s’hauria d’escollir un nou líder. Pressuposen que el PSC serà reticent al candidat susanià (o a la mateixa Susana Díaz), i si es carreguen l’oposició abans d’aquest Congrés, no hi haurà oposició i via lliure per guanyar còmodament el congrés.
 

Publicitat

El pitjor de tot és la reacció d’uns socialistes que semblaven envalentonats amb el “No a Rajoy”. La resposta de Batet a la seva expulsió ha estat patètica: “No estic d’acord, però OK”. Ahir llegíem que l’alcaldessa de l’Hospitalet i mà dreta d’Iceta, Núria Marín, deia que PSC i PSOE havien fet grans coses junts, que no comprenia aquesta actitud, i reclamava que per favor es llegissin la ‘Declaració de Granada’, de la que ningú ja se’n recorda. De debò es pensen que amb el lliri a la mà aconseguiran res a l’Estat?
 

Acatar és d’esclaus. El PSC no s’atreveix ni tant sols ara que tenen l’oportunitat a confegir un grup parlamentari propi a la cambra espanyola. Les voluntats personals de tenir contactes i el discurs clàssic del catalanisme ultraconservador del “influir a Madrid” pesa massa encara, però la revolta és a la cantonada i la gent empeny. Catalunya ja fa temps que no té absolutament cap poder d’influència a Madrid, si no és per recollir l’alpiste que la metròpoli ens llença, com els 70 milions de més que ens pensen donar a causa de la millora de l’economia. I encara ens vindran amb què no hem de mossegar la mà de qui ens fueteja, perquè ens manté.
 

A Montoliu de Lleida, Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega, la consellera Meritxell Serret, Francesc Homs i més personalitats han inaugurat un carrer sense sortida que portarà el nom de 9N. Molts se n’han rigut: “una metàfora del Procés” deia l’imparcial El Periódico fa uns dies. L’expresident Mas hi ha posat ironia i ha dit que es tracta “d’un carrer tapiat als adversaris”.

Article escrit  per Oriol Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al 
bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari del Procés
Tota la informació sobre el llibre del Dietari del Procés, 'Zugzwang', la trobaràs 
aquí

Publicitat

Opinió

Minut a Minut