Aquest cap de setmana s’ha celebrat el Dia Internacional per a l’Eliminació de la Discriminació Racial, instaurat el 1966 per commemorar un tràgic fet esdevingut el 21 de març de 1960, al municipi de Sharpeville, a Sud-Àfrica, quan la policia va matar 69 persones que es manifestaven pacíficament contra les lleis de l’apartheid, un règim que legitimava la divisió i la discriminació racial al marge dels avenços morals i ètics de la humanitat. Vint-i-tres anys després, Sud-àfrica va abolir el règim de l’apartheid i va emprendre el camí de cerca de la justícia i de la pau a través de la reconciliació. Però encara avui el racisme i la xenofòbia en les seves múltiples manifestacions continuen essent una de les principals xacres a eradicar del nostre món.
A Catalunya, els profunds canvis demogràfics esdevinguts durant els deu darrers anys i l’arribada de més d’un milió de persones en aquest temps hauria pogut comportar un considerable augment de la xenofòbia, i si això no ha estat així és, en bona part, per la pròpia història del poble català, forjat durant segles de les diferents onades migratòries que l’han conformat fins a dia d’avui. Tot i així, la conjuntura de crisi econòmica, la dimissió d’alguns càrrecs públics a l’hora de relacionar-se directament amb la població immigrada, la migradesa de recursos amb la que l’Estat castiga les Administracions autonòmiques i certs discursos populistes que només busquen rèdits electorals a curt termini, podrien donar ales a les actituds xenòfobes. I cal que tots ens posem a treballar perquè els episodis de Cunit, d’El Vendrell o de Salt siguin l’excepció.
Per aquesta raó és especialment oportuna l’aprovació aquesta setmana al Parlament de Catalunya de la Llei d’Acollida, una llei que esdevindrà una veritable caixa d’eines per a les persones nouvingudes, per al seu desenvolupament i autonomia personal, que facilitarà l’ascensor social i la incorporació dels col·lectius immigrants amb menys oportunitats.
La Llei d’Acollida elaborada pel Departament d’Acció Social i Ciutadania, estendrà a tot Catalunya un servei de primera acollida, evitant desequilibris de continguts i de recursos, que generarà un major grau d’autonomia i, per tant, una menor dependència dels serveis bàsics, donant una major mobilitat a les persones immigrades i generant una major cohesió social. La llei establirà un servei de primera acollida per part d’un agent del mateix origen de la persona immigrada, garantirà l’adquisició de competències lingüístiques bàsiques en llengua catalana, i oferirà formació per a l’entrada al mercat laboral, així com coneixements de la societat catalana i del seu marc jurídic. Per garantir una bona coordinació entre institucions, l ‘acollida es farà en xarxa entre el Govern de la Generalitat i els Ens locals, mantenint l’autonomia local i reconeixent l’experiència adquirida pels Ajuntaments en els darrers anys. Finalment, la Llei crearà l’Agència de Migracions de Catalunya, un ens àgil i eficient per gestionar i coordinar un sistema de serveis en xarxa amb els ens locals, els agents socials i les entitats col·laboradores i prestadores de serveis.
I es que l’element central per gestionar un volum tant important d’immigració és disposar d’un mecanisme d’acollida que faciliti la integració. Una integració que s’ha de basar en la incorporació des del reconeixement de la diversitat per compartir un espai públic comú, on les persones nouvingudes s’empelten amb el tronc del catalanisme civil i participen en la construcció d’una societat oberta que tot just està començant a definir el seu futur. I per fer-ho possible necessitem que les persones immigrades participin del ric teixit associatiu que durant anys ha caracteritzat la societat catalana.
I una bona manera d’incentivar a la participació de les persones immigrades és enfortir les seves capacitats organitzatives i formatives per cohesionar-se amb la societat d’acollida mentre ajuden la societat d’origen a través del codesenvolupament. Tal i com he pogut comprovar durant aquest cap de setmana a Lleida, veient com col·lectius de persones originàries de Senegal, Gàmbia, Mali, Bolívia i Marroc s’esforçaven treballant conjuntament amb equips mixtos per definir de quina manera podien contribuir a la millora de les condicions de vida de les persones que van deixar enrere al venir cap a casa nostra. I ho feien amb una vitalitat i una força d’esperit que ja la voldríem molts de nosaltres.
Per aquesta raó és important que tots els actors polítics mantinguem una actitud positiva davant del fet migratori, tal i com estableix el Pacte Nacional per la Immigració. Una actitud que queda reflectida en l’Acord sobre el tractament responsable de la immigració per part dels partits polítics amb representació a Catalunya, proposat per la Secretaria d’Immigració de la Generalitat de Catalunya i que ja ha estat adoptat per Esquerra, el PSC i ICV.
Avui, l’esforç per augmentar la consciència cívica, canviar les mentalitats i els comportaments demana estratègies innovadores i audaces, que comptin amb la participació de tots els membres de la societat. Aquesta no és sols una qüestió de justícia, sinó també de cohesió. L’única via possible per restablir un vincle cívic i social que ens permeti sobreviure com un sol poble, sense discriminacions. I per fer-ho possible, cal donar una resposta contundent contra qualsevol manifestació xenòfoba i violenta que atempti contra la dignitat de les persones immigrades.
