ACN Barcelona.-Feia molt temps que Ada Castells tenia pendent escriure una novel·la com ‘Mare’ (La Campana), que tracta de la difícil relació d’una filla, la Sara, amb la seva complexa mare, la Raquel, un personatge que està basat en la mare de l’autora. “La meva mare sempre ha estat el meu personatge principal”, assegura en una entrevista a l’ACN. El llibre, segons detalla Castells, tracta sobre ser filla i com una filla haurà d’entendre una mare com aquesta i poder-la pair, i les seves dificultats quan passa a ser mare i es veu precisament reflectida en ella: “Arriba una edat en què tots ens veiem reflectits en els nostres progenitors i a vegades no de la millor manera”.
La Sara espera que li passin a recollir els últims mobles de la seva mare i li cau a les mans una llibreta daurada amb el títol ‘Confeccions Vidal’. Són les memòries que ha escrit la seva mare els dos últims anys de vida. La Sara hi comprovarà molts aspectes de la vida de la Raquel que ja coneixia. Castells descriu a la Raquel, la mare de la protagonista, com una dona amb molt mal geni, molt princesa i mimada, amb un punt d’egoisme però, a la vegada, les parts bones que té són molt bones. “Li agrada la gresca i viure bé i té un problema que és tenir tres filles i potser no les hauria d’haver tingut, però el fet de ser mare li pesa”. L’autora creu que l’interessant de la Raquel és que comença el llibre amb la descripció d’una escena molt dura, gairebé de maltractament fins i tot, i acaba sent en alguns moments divertida. “El personatge en el fons no l’hem de jutjar, tots som complicats i contradictoris”. Castells explica com arriba un moment en què la Sara es veu reflectida en la seva mare. “Arriba una edat en què tots ens veiem reflectits en els nostres progenitors i a vegades no de la millor manera”. L’autora creu que si no s’hi posa sentit de l’humor una persona es pot traumatitzar quan es mira el mirall i veu a la seva mare que tant li va costar de pair. De fet, un dels seus objectius principals era “desdramatitzar”, no volia escriure sobre un fet traumàtic. ‘Mare’ aposta per mirar les coses des d’altres punts de vista que poden ser “bastant guaridors. El llibre m’ha ajudat personalment a mirar-me com a mare i com a filla i mirar-la a ella (la seva mare) com a dona”. La coprotagonista del llibre, la Raquel, té molt de la mare de l’autora. “Les dones d’aquesta generació les van passar molt magres”. L’escriptora porta sis novel·les publicades i recorda que la primeres d’aquestes, ‘El dit de l’àngel’, ja parlava de la família i dels seus avantpassats protestants. Ara, sis novel·les després, reprèn el tema “havent après molt de la tècnica de la novel·la i de la vida”. Per Castells, és una novel·la molt important perquè “és molt més personal i sentida”. Admet que sempre havia tingut pendent escriure aquesta novel·la perquè la seva mare sempre ha estat el seu personatge principal. Recorda que a la contraportada de l”Avui’ escrivia unes columnes sobre la senyora Clixé, un personatge caricaturitzat, i aquesta era la seva mare. Una de les coses que li preocupava a Castells era la reacció de les seves germanes al llegir al llibre, ja que tot i que hi ha molt ficció, hi ha moments que han viscut juntes. “En certa manera l’he escrit per elles perquè té un to reconciliador i de treure els mals records de sobre”. A les seves dues germanes els ha agradat el llibre, però li van dir a l’autora que no hi veien a la seva mare representada. “Això és una prova que tots vivim les relacions d’una manera diferent”. L’autora Ada Castells Ferrer (Barcelona, 1968) va iniciar la seva trajectòria amb una novel·la sobre els seus avantpassats protestants, ‘El dit de l’àngel’. També ha publicat ‘Mirada’, una novel·la en contra de la dictadura de la imatge; ‘Tota la vida’, on narra la vida del pintor alemany Caspar David Friedrich i ‘Pura sang’, la novel·la amb què va guanyar el premi Sant Joan Unnim, 2012. Més recentment ha publicat el llibre il·lustrat sobre els últims pescadors de Barcelona, ‘Mar viva’, i la novel·la ‘La Primavera pendent’.
