ACN Barcelona.-El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el Col·legi de Procuradors de Barcelona aposten per la digitalització de l’administració de justícia i la implantació efectiva de l’expedient judicial electrònic per afrontar el possible escenari de col·lapse que es preveu als jutjats com a conseqüència de l’aturada de l’activitat judicial durant els tres últims mesos, unit als nous procediments derivats de la paralització econòmica motivats per la covid-19 i a les noves mesures de seguretat que comporta la situació. També proposen que els procuradors puguin fer executar sentències i que es puguin celebrar judicis per via telemàtica.
Aquesta és una de les principals conclusions que s’han apuntat aquest divendres en el marc del seminari web celebrat sota el títol ‘L’Advocacia i la Procura de Barcelona davant el post covid-19. Reptes i oportunitats’ i en el qual han participat la degana del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, Maria Eugènia Gay, i el degà del Col·legi de Procuradors dels Tribunals de Barcelona, Àngel Quemada.Aquest acte, organitzat pels dos col·legis amb l’objectiu d’analitzar els reptes i oportunitats que ha plantejat aquesta pandèmia, ha estat moderat pel periodista especialitzat en temes de tribunals de ‘El Periódico de Catalunya’, Jesús G. Albalat.Els dos ponents han coincidit en el fet que la covid-19 ha posat de manifest les grans mancances de l’administració de justícia i, en aquest sentitm han destacat que l’escenari que s’han trobat després del reinici de l’activitat judicial, després gairebé tres mesos d’aturada de l’activitat judicial, és el reflex d’aquesta manca de recursos, tant humans com materials, així com la manca de la digitalització de la justícia, tot i que en una reforma de la Llei Orgànica del Poder judicial de l’ any 1994 ja es va introduir, per primera vegada, la possibilitat d’utilitzar mitjans tècnics, electrònics i informàtics per al desenvolupament de l’activitat judicial i hi ha nombroses disposicions legislatives promulgades per tal de generalitzar l’ús de les noves tecnologies en aquest àmbit.Mentre que en altres sectors la tecnologia ha permès continuar amb la prestació de serveis, en l’àmbit de la justícia el teletreball ha estat lluny dels nivells que serien desitjables. Per això, consideren que per donar un servei públic de qualitat l’administració de justícia ha d’adoptar mesures efectives i eficients que ajudin a desencallar aquest col·lapse judicial.Entre aquetes mesures destaquen l’assumpció de noves competències per part dels procuradors en matèria d’execució, de manera que aquests professionals podrien contribuir a una millora efectiva de l’activitat judicial, mentre que els recursos de l’administració s’utilitzarien on són realment necessaris.També han proposat la implantació de la celebració de determinats actes judicials per videoconferència sempre que es determini quins actes judicials permeten aquest suport i es faci amb un absolut respecte a les garanties processals, la protecció de les dades personals i la confidencialitat de la informació amb la qual s’està tractant. Així per exemple es podrien realitzar per via telemàtica aquells assumptes en què el debat és exclusivament jurídic, deixant a criteri del jutjador la fixació d’aquest element; els assumptes en què els mitjans de prova utilitzats per les parts sigui exclusivament documental i es traslladi a les parts la indicada prova documental amb antelació a la celebració de l’acte judicial en concret i els assumptes en què es doni també la necessitat de declaracions testificals i pericials, i es doni l’acceptació de les parts del procés en l’ús d’aquest mitjà de celebració.El criteri d’establir en la norma processal els supòsits en què és possible aquesta celebració telemàtica dota al sistema de major seguretat jurídica davant la possibilitat que siguin les parts les que ho sol·licitin i el jutge qui estableixi aquest sistema en resolució motivada, ja que, en cas de discrepància, es pot generar un major nivell de recursos davant les resolucions judicials.Durant l’acte també s’ha alertat que després de la covid-19 les durades mitjanes dels procediments patiran un retard. En aquest sentit s’ha exposat, com a exemple, que si la durada mitjana d’un plet civil abans de la pandèmia era d’un any, les apel·lacions civils, un any i mig, i els recursos contenciosos-administratius, tres anys, ara seran entre nou i dotze mesos addicionals.Per tot això, tant el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona com el Col·legi de Procuradors consideren necessari fer una “inversió valenta i decidida en l’administració de justícia, ja que d’això dependrà l’efectivitat de les mesures que es prenguin per a la dignificació de la justícia, pilar fonamental per garantir i revitalitzar l’estat del benestar”.
