Agressivitat unionista, el tret per la culata

L’unionisme descol·locat, nerviós i faltat d’arguments perd els estreps quan comprova que aquelles persones que creia afins a la unitat d’Espanya mostren “signes de debilitat” vers la causa. Això es fa palès a casa nostra, sobretot, en pobles on tothom es coneix i on els líders locals de partits unionistes creuen tenir etiquetada – i sota control- la “clientela”, sovint per la llengua que parlen i l’origen. Malcreuen que celebrar la Roja, parlar espanyol i tenir orígens extremenys o andalusos són motiu suficient per abraçar un espanyolisme radical i antidemocràtic. Quan s’adonen que alguns d’aquest individus s’atreveix a penjar una estelada al balcó i que darrere seu ho fan altres veïns, amics i saludats, comencen les pressions i les males maneres.
 
Fa uns dies vam rebre una carta d’una dona del Ripollès que explicava la situació d’irritació que es viu al seu poble provocada per l’actitud d’intolerància de més d’un líder unionista, sobretot, d’un que diu ser d’esquerres. Denunciava que aquests practiquen un assetjament psicològic actiu i agressiu dels veïns que consideren dels “seus”  i explicava alguns casos.  
 
¡Quita la estelada del balcón coño! A ti te tendria que dar verguenza tener este trapo colgado en el balcón! Aquest comentari, o altres de despectius, dit amb posat autoritari a peu de carrer, al bar o al mercat, sovinteja i genera malestar. Sobretot perquè molts dels interpel·lats  tenen l’estelada al balcó perquè els seus fills l’han penjat i  ho veuen com una cosa de joves que no fa mal a ningú. Episodis similars s’han anat produint i el que ha provocat és que no només les estelades continuïn al balcó, sinó que molts pares escoltin les raons independentistes dels fills i ja les defensin en tertúlies de cafè, a peu de carrer o al mercat sense por. De fet, molt d’ells, segons explica la carta, ja van decidir ser una baula més de la Via Catalana, la qual cosa ha sulfurat encara més aquells partidaris del no a la democràcia.