Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Atzucacs autonomistes

|

- Publicitat -
     *Atzucac:  Carreró o camí que no té sortida.

    Recordo amb complaença quan al batxiller el meu tutor -i mestre d'història- ens va recomanar com a lectura d'estiu el Grans esperances de Charles Dickens. Recordo també amb fascinació aquell personatge del llibre, mestre d'escola, el nom del qual no recordo, que repetia als seus alumnes de forma obstinada: “Fets, fets i només fets!”. Em va quedar gravat a la memòria de forma perpètua.

     Per tot plegat, tot sovint això em fa rumiar sobre diversos aspectes de la vida. Per exemple, si traslladéssim aquesta premissa dickensiana a l'actualitat política catalana ens trobaríem replets de desenganys, a causa precisament de la manca de fets. És com si de 2012 ençà se'ns hagués il·lusionat amb un miratge que està a punt de desaparèixer, tot i que ha ens ha mantingut embriagats mentre fèiem travessia forçosa pel desert. M'explico: a les eleccions catalanes de fa dos anys el partit guanyador (CiU), en boca del seu líder Artur Mas, va prometre al poble que es faria una “consulta sí o sí”, dins o fora de la legalitat espanyola, cosa que amb el temps s'ha vist que era un esquer electoral incomplert, vaja, una mentida. Si estiguéssim en un país normal els governants haurien dimitit per incompetents. Com que no hi estem, aquí no dimiteixen, perquè de fet tampoc són incompetents, sinó simplement són uns professionals de l'engany i la il·lusió, amb intenció de fer creure a la gent que farien allò que volien, quan la seva missió és precisament el contrari, frenar allò que vol el poble, és a dir, la Independència.

Publicitat

     Catalunya, en el fons, no deixa de ser un país curiós; sembla que hi ha una majoria social independentista, que no es correspon amb cap majoria política independentista. Part de la culpa potser és dels mateixos votants que ni es llegeixen els programes electorals, qui sap… Aquest dilema, emperò, té una explicació, i és que hi ha una casta política autonomista ben organitzada que porta 30 i tants anys manant i repartint-se el pastís del poder, i de passada controla els mitjans d'informació públics i subvencionats, i gran part dels missatges que s'hi llancen i intoxiquen a una ciutadania poc donada a la contrainformació.

     Aquesta casta política autonomista, durant les darreres dècades, s'ha articulat sobretot al voltant dels dos grans partits per antonomàsia fins fa poc: CiU i PSC. Ambdós ja estan en decadència perquè la mateixa conjectura històrica de canvi de cicle per a Catalunya comporta la seva extinció. De fet, són un destorb per al propi procés independentista, i ells solets i les seves contradiccions fan que s'autodestrueixin. Si bé el cas del PSC és evident, ja que s'ha suïcidat negant-se a reconèixer el dret a l'autodeterminació del poble català -equiparant-se a la mentalitat totalitarista espanyola de PP i PSOE (i ara també de Podemos)-, el cas de CiU és més complex car són un partit acostumat al doble joc, i a la població li costarà més veure'ls el llautó espanyolista. De totes formes, CiU està destinada a desaparèixer en tant que coalició electoral, o bé del tot.

     Després de la manifestació històrica de la Diada de 2012, CiU i Mas van provar de posar-se davant del poble per tal de no perdre les seves poltrones, prometent una consulta que alhora frenava el procés. Durant dos anys ens han distret amb aquesta cançoneta, i no han fet res més -a part de retallar i privatitzar al servei dels amics-, i se n'han oblidat pel camí de crear l'Hisenda pròpia i de consolidar les famoses estructures d'Estat. Suara, un cop fracassada la via de la consulta, com a nova excusa per no fer la Independència immediatament, ens diran que primer han de crear aquestes estructures i l'hisenda que s'han negat a desenvolupar, mentre busquen una nova forma de fer la “consulta definitiva” dins de la legalitat espanyola. Dic que s'han negat a desenvolupar perquè les xifres parlen per si soles: entre CiU i Erc tenen sota control prop de 700 ens públics, dels quals només actualment 62 ingressen a l'Agència Tributària Catalana. En teoria, el primer pas per consolidar l'Hisenda pròpia seria que els ens públics donessin exemple exercint la Sobirania Fiscal, cosa que després seguirien els ciutadans i empreses, i així tindríem canalitzada la fiscalitat catalana esperant el dia de la Declaració d'Independència i de tancar l'aixeta.

     No ens autoenganyem més si us plau, l'alliberament nacional vindrà d'aquells que no mantinguin relacions de poder simbiòtica amb Espanya, ni amb els poders fàctics que es beneficien de la submissió de Catalunya. CiU i PSC s'han beneficiat fins ara de l'espoli i el sistema d'abús sobre els catalans, a canvi de càrrecs, contractes, concursos, influències i adjudicacions diverses. Amb la Independència no només ens hem de despendre d'Espanya sinó també d'aquesta classe política professionalitzada en l'engany i l'enriquiment partidista. Cal una regeneració política dels dirigents catalans o continuarem com fins ara, fent molts viatges a Ítaca i poca Independència. En tot cas,de moment, res de fets, tan sols atzucacs cada cop més estrets i foscos que s'empassaran els falsos Messies. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut