BarceLEOna és un estat anímic, l’espurna que encén el foc i converteix en brases les cendres o la moto que fent eslàlom aconsegueix avançar metres entre els cotxes en plena Plaça Lesseps un divendres a la tarda. També és un pinzell que en forma de pilota dibuixa un gran llenç damunt el terreny de joc, per què BarceLEOna és una màquina que crea art, desafia la sort i destrueix un segle i mig de tàctiques defensives en el món del futbol. BarceLEOna és l’èxtasi constant; el frenetisme d’un solo de rock dur executat amb la passió d’un compàs de tango. I com no, el denominador comú d’una columna vertebral feta a casa i pels de casa. Valdés-Puyol-Xavi-Messi.
BarceLEOna és l’huracà que esta desolant la Lliga espanyola i part del futbol europeu, ja que ajuntar el Barça i la figura de Leo Messi comporta això: dosis de futbol per sobreviure a tres eternitats. O cinc. Com els cinc mil.lenis de gols que ahir es van completar gràcies a BarceLEOna. Cinc mil gols. I el més curiós de tot, que el primer de tots a la Lliga fos precisament al Sardinero, l’any 1929, escenari vuitanta anys més tard del gol cinc mil. El futbol ja les té aquestes coincidències, per això en el fons es converteix en un espiral on el futur i el passat es confonen; sigui amb pilotes de pell de xai o amb la Hi Vis Nike oficial de la Lliga BBVA, els gols es segueixen marcant igual que en aquell partit d’una primera Lliga que el Barça acabaria guanyant. Esperem que l’espiral es completi.
D’allò ha passat molt temps. Primo de Rivera ja és mort -igual que els vint-i-dos titulars d’aquell matx al Sardinero-, però a Nova York la crisi econòmica és idèntica a la d’aquells dies i aquí, el Barça segueix igual que el primer dia: líder a la Lliga i enlluernant per allà on passa amb el seu futbol; de Samitier a Messi, en el fons, sols canvia el nom. Però no el concepte. De casa i pels de casa.
Així doncs, que això no mori mai fins recobrar la Ítaca que Oleguer ens va anunciar.
I que BarceLEOna sobrevisqui pels segles del segles.
Amén.
