Aquesta és una espècie de competició que fa pocs anys van iniciar des de la resta d’Espanya, contra Catalunya, boicotejant el Cava, doncs ara podem fer alguna cosa semblant, recolzat crec jo per la llei.
Penseu que per ara Catalunya de moment encara és a Espanya, i el Català i Castellà (perquè idioma espanyol no existeix, a la constitució espanyola posa que és el castellà); estan en igualtat de drets, dues llengües cooficials, per tant, en etiquetatge d’aliments i o productes, tenim dret moral i de llei, d'exigir que qui vengui els seus productes a Catalunya, etiqueti en igualtat de dret. I al ser primera llengua el Català, en els etiquetatges fos el principal, i si secundari també hi hagi traducció al castellà; i si no ho fan, es podria pensar de fer un boicot als aliments no etiquetats en Català?
Ells ho van fer amb el cava, a saco, sense mirar idiomes, perquè no tenen raons de fer-ho.
No hem de permetre tenir por de boicots pro des d'Espanya, prevenir és curar; és a dir, actuar per protegir la nostra llengua, penseu que el mercat espanyol és molt petit comparat amb la resta del món, ja és hora obrir fronteres.
Fronteres, sí, obrir nous mercats a Europa i fora d’Europa, això es diu, diversificar, així si volen tornar a fer boicot, ni ho notaríem quasi, per tant, si a etiquetatge en català com llengua principal, i en altres llengües de fora com (anglès, francès, etc), enviant-li mercaderies – productes, en català i l’oficial en el lloc re recepció.
Tot això donaria millor imatge i qualitat als nostres productes, i demostrar no es depèn de ningú per poder vendre, i menys quan el gran mercat, el món, és immens.
