El paradís perdut de Mercè Rodoreda recrea els primers anys de vida al barri de Sant Gervasi de l'escriptora més universal de la literatura catalana
(ACN)- Carme Arnau publica El paradís perdut de Mercè Rodoreda (Edicions 62), un llibre a partir del qual reconstrueix la infància de l'escriptora més universal de la literatura catalana, Mercè Rodoreda, amb cartes inèdites de la seva família. Criada en un ambient del barri de Sant Gervasi en el sí d'una família bohèmia i lletraferida, la infància de Rodoreda va estar marcada especialment pel seu avi, un catalanista de cor que va guiar-la durant els primers anys de vida. En una entrevista amb l'ACN, Arnau destaca la importància que va tenir la infància en la literatura de Rodoreda, en què molts dels amics, veïns i familiars acaben apareixent a les seves novel·les.
La infantesa resulta sovint un període fonamental en al vida dels escriptors. Així ho han reconegut grans autors com Vladímir Nabókov, que identificava els primers anys de vida com un període determinant per a la seva creació posterior, amb obres tan cèlebres com Lolita. Considerava que explorar la infantesa és el millor que un pot fer després d'explorar l'eternitat.
Llegint les cartes que la família de Mercè Rodoreda a Barcelona va enviar a un oncle que va anar a fer fortuna a Amèrica entre 1909 i 1921 (un “material fonamental”, com el defineix Arnau) conservades al Fons Rodoreda de l'Institut d'Estudis Catalans, Arnau va constatar que la influència de la infància en la seva obra també era fonamental. La seva educació en el si d'una família benestant al barri de Sant Gervasi queda reflectida, anys després, en la seva obra. Amics, familiars i veïns de la finca on va créixer apareixeran posteriorment als seus llibres. Un dels que més influència va tenir va ser el seu avi, l'avi Fontanill de Mirall trencat que cultiva rosers a Premià. “Es tracta d'un homenatge que Rodoreda fa al seu avi, que li explicava històries i que li va desenvolupar la imaginació”, ha explicat Carme Arnau al 'ACN.
La menestralia que envoltava la família també esdevé el context de gran part de la seva obra, com a La plaça del Diamant.Per a l'autora, publicar les cartes és una manera d'acostar-se a l'obra de la creadora d'Aloma, el “món” a partir del qual es teixeixen les seves novel·les.Arnau defineix Mercè Rodoreda com la gran novel·lista de Barcelona. Totes les seves obres, fins i tot les que es publiquen després d'anys de silenci per la Guerra Civil, parlen del món que ella va conèixer de primera mà durant la infantesa a Barcelona. “El que vol Rodoreda és explicar el seu món, el de Barcelona, que coneix i va viure però que s'acaba amb la Guerra Civil i del qual en sorgeix un altre, que ella ja no coneix perquè viu a l'exili”, ha precisat.
