Quarta Champions. La tercera en sis anys. El Barça, després de milenis de fracassos és hui el cinquè equip d’Europa. Sí, ja sé el que penseu la gent que pensa. Sense la revolució executada per Johannes Hendrick Cruyff, res d’això hagués estat possible. I teniu raó.
Sí, ja sabem que Sir Alex Ferguson i una samarreta del ManU amb el coll alçat com les de Rooney o Eric Cantona no mereixen acabar malament, i menys tenint en compte el seu pedigrí anti-madridista. Però, amics, i això és cert, l’artefacte ideat i executat per Cruyff, Laporta, Txiki, Rikjaard i Guardiola, a imatge del gloriós excèrcit roig que va derrotar el feixisme a Europa -amb una excepció que patim a diari, snif-, segueix trinxant tot el que se li posa per davant.
A l’espera que la corresponsalia londinenca del Rival Petit faci la crònica en condicions d’una victòria que ens posa a una Champions de ser el tercer equip d’Europa amb la premsa internacional en massa explicant el concepte Més Que Un Club -el dia, snif, en què es jugava l’últim partit amb Unicef a la samarreta-, la corresponsalia barcelonina del RP es limita a constatar, una vegada més, els brutals nivells d’incompetència de les llumeneres que, encapçalades pel sandrusku i protegides per la premsa esportiva barcelonina, van suspendre ahir l’emissió del Wembley 2 al mini-estadi poc abans de l’inici del matx assegurant patir problemes tècnics a causa del vent.
