Pell de gallina. És la primera sensació després de veure la imatge tan gràfica de fermesa, valentia, unitat i solemnitat exhibida pels partits catalans aquest vespre a Palau. La compareixença d'Artur Mas i els líders dels sis partits que conformen el bloc sobiranista ha dignificat la classe política catalana com mai. La voluntat honesta de tirar endavant un projecte per donar la paraula a la ciutadania, per servir el poble, ha passat per sobre dels interessos polítics. A les deu en punt del vespre la programació de Tv3 s'ha vist interrompuda per connectar amb el president de Catalunya, que ha afirmat: “Ha anat bé”. I ha seguit: “Anem endavant, i ho farem junts”.
L'han seguit sis persones que, des d'ideologies en alguns casos oposades, han donat el mateix missatge: perseverar en el 9N agafats de la mà i amb discreció absoluta. El full de ruta imminent a seguir, tota una incògnita. L'estratègia de Rajoy, que és tan simple com enviar-ho tot al Tribunal Constitucional, haurà d'anar més enllà, perquè Catalunya no abaixa el cap a la primera de canvi. La d'onze persones representant la majoria de la població catalana parlant amb una sola veu a només un mes de la consulta és la imatge que apareixia a tots els malsons de l'Estat. La notícia és que, de moment, els malsons continuaran apareixent a les nits de Rajoy, Soraya, el TC i la premsa de Madrid.
Sang, suor, llàgrimes i hores. Moltes hores. Això és el que han necessitat els partits sobiranistes aquest divendres per arribar a un acord per determinar el futur immediat del procés. Tothom és conscient de la transcendència del moment. El clímax de l'esperat 2014 és ara. I per això durant onze hores -set de reunió- els líders de les formacions pro-consulta s'han tancat per donar resposta a la primera envestida espanyola.
El dia, així com tota la setmana, ha començat enrarit, amb molts dubtes de la capacitat d'entesa per portar el 9N a les últimes conseqüències. El fantasma de les plebiscitàries sobrevolava el Palau de la Generalitat, les columnes d'opinió dels diaris i les tertúlies de ràdios i televisions. Així, la reunió ha començat amb tots els esforços durant dos anys per formar un consens penjant d'un fil. A les onze del matí ja seien a una mateixa taula representants del govern, CDC, UDC, ERC, ICV, EUiA i la CUP-, però fins les 14:30 ningú no n'ha sabut res.
Ha estat llavors quan el portaveu del govern, Francesc Homs, ha anunciat que la reunió es reprenia a les sis, que estava lluny d'acabar, però que ja s'havien acordat uns mínims: mantenir la convocatòria electoral, pressionar el TC perquè es pronunciï i assegurar les garanties democràtiques per celebrar-la. La llargada de les negociacions tant podia voler dir un trencament total i anunci d'eleccions plebiscitàries aquest mateix divendres, com ara una feina maratoniana de preveure tots els escenaris a partir d'ara per tirar endavant al màxim sense posar en risc treballadors públics. I la compareixença d'Homs ho inclinava tot cap al segon escenari.
Mentrestant, la intensitat del moment feia coincidir les paraules del portaveu amb les de la seva homòloga espanyola. Soraya Sáenz de Santamaría anunciava l'enviament del decret de nomenament de la comissió de control al lloc de sempre: el TC. I per si no hi havia prou volum d'informació, el Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat embolicava més la troca a mig matí amb la seva enquesta, en què desvetllava que ERC amplia a més de sis punts l'avantatge electoral a CiU en intenció de vot. També feia saber que més del 70% de catalans estan a favor del 9N.
La tarda s'omplia d'especulacions sobre les posicions dels partits i el per què de tantes hores d'incertesa, fins que a les vuit, dos hores després d'haver reprès la cimera, el cap de l'executiu català feia una fugaç aparició en motiu d'un acte al mateix Palau per fer una metàfora críptica de les seves, que transmetia certa seguretat. La següent notícia ja s'ha fet esperar a les 22:00, quan Artur Mas, Oriol Junqueras, Joana Ortega, Jordi Turull, Francesc Homs, Joan Herrera, Ramon Espadaler, David Fernàndez, Marta Rovira, Joan Mena i Quim Arrufat sortien en escena. L'alineació dels onze escollits que, facin possible la votació o no, ja s'han fet dignes del seu poble. En uns vint minuts han parlat vuit persones, amb els seus discursos, però una sola veu, un sol missatge: el de la voluntat ferma de votar.
Article escrit per Guifré Jordan
Pots consultar tot el Dietari des de l'inici al bloc Oriols
Segueix-nos i digues la teva també al Facebook del Dietari 2014
