16 d'octubre de 2015 00:00 h
Fa unes setmanes vaig anar a dinar a un restaurant que m'agrada molt. De segon vaig menjar un costelló de porc duroc. Era exquisit. Es desfeia a la boca. Vaig felicitar al cuiner i li vaig dir que no sabia què coi havia fet perquè quedés tan i tan melós. “Dotze hores a foc lent. La cuina vol temps”, em va dir. La política, també. I el sobiranisme sovint peca de pressa i es menjaria el porc duroc cru per tal de saciar la gana que no és altre cosa que la impaciència de l'estómac.
Llegir-ne més
20 d'abril de 2015 00:26 h
Entre els mil i un paranys procedimentals dels adversaris de la plena llibertat de Catalunya, darrerament, excel·leix un que els opinadors de l’statu quo repeteixen a tort i a dret: que cal una majoria reforçada per endegar el procés d’independència. Després d’haver manifestat tots els inconvenients del món als tretze intents de majories catalanes de demanar l’autorització d’un referèndum pel Govern espanyol (perquè quan ho demanàvem deien que ja sabíem que Madrid ens diria que no; es veu que no com ara que el demanen ells i sembla taaan viable); després d’haver criticat que l’intentéssim fer almenys tolerat (no tenia prou garanties democràtiques); doncs ara, resulta que tampoc estan d’acord que puguem votar l’inici o no del procés d’independència d’acord amb les regles (escons que fan majoria) d’unes eleccions al Parlament de Catalunya, que són les úniques que (de moment, si no les suspenen), sembla que ens deixen fer.
Llegir-ne més
7 d'abril de 2015 23:59 h
Aquest dimecres es compleix un any de la visita de tres diputats catalans al Congrés espanyol per demanar fer un referèndum d’autodeterminació. El cop de porta va ser sonat, per bé que ningú esperava cap altra resposta. I què s’havia de fer després de la negativa espanyola? Deixar-ho córrer? És clar que no, això seria el símbol dels ‘revoltats’ vençuts, que han d’agenollar-se davant l’amo sense remei. Si fins i tot CDC planteja unes eleccions plebiscitàries per habilitar el vot que Madrid va privar a Catalunya, tot desafiant el poder, resulta incomprensible que Iniciativa es rendeixi tan fàcilment, donat el seu ideari alternatiu i ‘antisistema’ fins a un cert punt.
Llegir-ne més
4 de desembre de 2014 00:00 h
Els politòlegs estudiaran durant molts de temps el fenomen d’una formació política capaç de guanyar eleccions sense candidats ni programa coneguts. És realment extraordinari. Imagineu-vos els moments de glòria que la presència de gent com una Gemma Galdón amb altes responsabilitats ens pot deparar. La darrera enquesta de GESOP per a “El Periódico” situava la candidatura sense rostre com a tercera força en unes autonòmiques i com a guanyadora d’unes generals a Catalunya. A banda del fet que no sabem si en tornarà a haver, de generals Catalunya, la dada no hauria de ser interpretada necessàriament com a un indicador dolent per al sobiranisme.
Llegir-ne més
22 de setembre de 2014 00:00 h
Hem après molt. A força de repetir una i altra volta mobilització. Els mals auguris fa molts mesos que deien que això nostre no es podria mantenir en el temps i ja veieu. Una vegada i una altra, som-hi tots! Els qui tenim pressa perquè els mals de la gent són intensos i requereixen cura per aturar el patiment, hem de reconèixer que (tot i el dolor i les eines brutes que ens apliquen els nostres adversaris) el repòs i la maduració el fan cada dia més sòlid i indestructible. D’una consistència a prova de tot.
Llegir-ne més
4 de setembre de 2014 23:59 h
Sempre diem que els nostres polítics estan marejant la perdiu, per què no sapiguem cap on anem. Com la perdiu, ja està prou marejada des de què parlem de sobirania, independència, consulta i dret a decidir, ara, els nostres pares de la pàtria ens volen marejar fins no saber on som. Als meus dos últims articles parlava de “bocamolls”. En aquest per no tornar a parlar-ne, parlaré de voltors de mals averanys que només es rabegen i gaudeixen, malmetent tot allò que està mig embastat perquè no arribi a bon port.
Llegir-ne més
26 de febrer de 2014 15:41 h
Altesa Reial d. Felipe Juan Pablo Alfonso de Todos los Santos de BORBÓN y GRECIA, Sóc un ciutadà d'una nació sense estat (temporalment) que vostè coneix força bé, doncs ostenta els títols del Principat de Catalunya per línia hereditària de Príncep de GIRONA, Duc de MONTBLANC, Comte de CERVERA i senyor de BALAGUER. El fet és que el proppassat dilluns, durant la seva visita de cortesia a la inauguració del Mobile World Congress al cap i Casal de Catalunya, Barcelona, va succeir un incident que no he volgut deixar passar sense poder-li comentar adequadament.
Llegir-ne més
5 de gener de 2014 09:48 h
Des que era jovenet que he tingut un somni de país. He somiat un país com una llar, on la vida fos un viure gratificant i la mort un repòs amable. No he estat persona de grans ambicions, però sí de grans compromisos. He procurat sempre viure d’acord amb uns valors que em van transmetre de petit els uns, i uns altres que he incorporat al meu bagatge mitjançant la pròpia collita de la vida. No sempre me n’he sortit prou bé, tot i que en el meu sarró hi porto més satisfaccions que remordiments.
Llegir-ne més
12 de desembre de 2013 17:53 h
Estimats compatriotes, M'adreço a tots vosaltres, encara emocionat i corprès, després de saber que el proper diumenge, 9 de novembre de l'emblemàtic 2014 se celebrarà el referèndum per a la independència del nostre país. Data històrica per ser la caiguda de l'ignominiós i indignant Mur de Berlín. Simptomàtic, oi? A més, com bé apunta en Xavier SALA i MARTÍN, en anglès la data s'escriu 11/09, és a dir l'onze de setembre! I, a més, és la festivitat de l'Almudena, patrona de la ciutat de Madrid.
Llegir-ne més
7 de desembre de 2013 13:47 h
Ja fa temps que la propaganda populista i eufemística s’escampa a ritme 4G. La colla millor formada de la història resulta però impermeable al plugim de l’èlit caciquil menys il·lustrada dels darrers trenta anys. Així, mentre els armaris s’estan buidant d’independentistes, l’ampli espai restant amb prou feines es va mig omplint d’unionistes porucs, qui de les tertúlies han fet les seves particulars casernes d’hivern. A les converses dels mitjans madrilenys prenen un posat folklòric, a les de Catalunya, en canvi, es disfressen amb tela de fiscal catalanista.
Llegir-ne més