Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Elefantgate

|

- Publicitat -

D’acord amb la reputada teoria del camarada Ròdia sobre el circuit tancat de la història, gens seria d’estranyar que s’hagués iniciat un fin de ciclo monàrquic i estiguéssim assistint al lent, però inexorable, adveniment de la tercera república espanyola. En el 81è aniversari de la segona república hem vist com, capricis de la història, el rei Joan Carles I era operat d’urgència a resultes d’un accidentat viatge privat a Botswana a la caça d’un elefant borratxo. Segons la Casa Real: D. Juan Carlos había sufrido una fractura en tres fragmentos de la cadera derecha, asociada a artrosis de dicha articulación. Se ha realizado una reconstrucción de los fragmentos de la fractura femoral, colocándose en el mismo acto quirúrgico una prótesis de cadera. Su Majestad el Rey ingresó anoche en el citado hospital a su regreso de un viaje privado a Botsuana, donde se dañó la cadera en una caída accidental.

Borratxo o no, no ho sabem. Com tampoc sabem si la caiguda accidental del monarca -acreditat expert en elefants de diferents espècies i colors- hauria estat fruit d’una fatal relliscada o de l’envestida cega d’un embriagat paquiderm desitjós de venjar la mort del simpàtic osset Mitrofan. El que si hem sabut gràcies a l’anacrònica afecció real per les caceres d’elefants, és que la sonada absència del Rei al postoperatori del seu net ferit al peu en un accidentat cap de setmana a la finca dels marcials Marichalars, no era fruit de cap tipus de depressió pels malsons i els records de la infància sinó que, ves per on, era conseqüència del viatge privat de marres. Un viatge que ha obert la veda dels Borbons i que deixa la marca Espanya a l’alçada de la banqueta i tot l’staff tècnic del Real Maligne. Marca Espanya que a RP ens la porta fluixa i pendulant i que davant el dilema d’una tercera república espanyola o una hipotètica monarquia catalana independent, per la part que a mi em toca, no tindria el més mínim dubte. Després, tranquil·lament o no, ja faríem la revolució.

Publicitat

L’elefantgate també ens deixa uns quants milers de víctimes col·laterals, és a dir, tots aquells beneficiats -com jo mateix- en el sorteig d’entrades per a la final de la Kampechano’s Cup i que per culpa del maleit accident no podrem saludar com cal al monarca espanyol. És de suposar que la convalescència i una adequada rehabilitació es perllongarà més enllà de la final. Llàstima! doncs jo, que no vaig ser a la final de València, ni devia una. Que hi farem! Ens tocarà desfogar-nos amb la Letizia. I si no heu resultats agraciats en el sorteig, no us desespereu, sempre us quedarà Viagogo, aquest fabulós lloc web de revenda d’entrades que tan diu en favor del codi ètic, el business i la transparència del nostru president Sandrusku.

Davant la intensa setmana futbolística que avui comença, és d’agrair que el camarada Popota hagi tingut l’encert d’avançar la crònica de la jornada limitant-se als partits respectius de culers i merengues i el duel intercontinental entre mamífers i borbons. Des d’avui 16 d’abril fins el dimarts 24 ens separen vuit dels dies més decisius de la temporada. Semifinal de champions davant el Chelsea i partit de lliga contra el Maligne. Les victòries no garanteixen ni champions ni lliga, però les derrotes diuen adéu a la temporada. Així doncs, segueixin els consells d’en Popota i apaguin ràdios i teles (especialment l‘efectivament, afegeixo) i no comprin un sol diari dels analfabets funcionals de la premsa esportiva barcelonina fins que el Borbó torni a caminar o fins que torni a ballar claqué en pilotes a la coberta d’un iot.

És el mínim que es pot aconsellar després d’haver sofert un cop més -aquesta vegada al camp del Llevant- l’increïble atac de radical tribunerisme per part del més florit i granat de l’entorn blaugrana. Un tribunerisme que segueix sense entendre res malgrat els anys d’èxits, títols i bon futbol que ens regala el Barça des de l’adveniment de la filosofia futbolística implantada per J.C., millorada per en Frank i perfeccionada per en Pep Guardiola, el deixeble més avantatjat. Tribunerus que, com famolencs voltors carronyers, sobrevolaven el ciutat de Blavència tot esmolant les urpes per abraonar-se sense pietat sobre en Pep i els seus homes amb l’afany d’esmicolar-los en mil bocins i acomiadar-se definitivament de la lliga posseïts com estant del maleit esperit masocaderrotista del nunyisme més recalcitrant.

Mentre aquesta legió de tribunerus perdien nervis i estreps criticant les abominables guardiolades, en Pep movia les peces necessàries –vive Cuenca- per donar la volta al joc i de retruc al marcador per derrotar al Llevant, l’únic equip que ha estat capaç de vèncer al Maligne, a part del Barça, of course.

La lliga és menys impossible, però encara no depèn de nosaltres. Es tracta, recordem-ho, de guanyar-ho tot. Ni més ni menys. Després només caldrà que el Maligne ensopegui. Un empat serà suficient. Seria bonic que passés a la darrera jornada.

Posats a demanar, que sigui al darrer minut.

Serà una nova demostració empírica de la teoria del circuit tancat de la història.

blaugrana4

Publicitat

Opinió

Minut a Minut