Estats d’ànim

El clàssic d’aquesta 28a jornada de lliga reflexa la irracionalitat amb què es gaudeix del futbol. De fet, fa ben poc temps, ningú diria que el Barça arribaria al clàssic del Camp Nou com a líder, havent recuperat Leo Messi com a emblema i estendard de l’equip –recital contra el City inclòs– i amb Luís Enrique poc qüestionat assegut a la banqueta. Si quan el Madrid estava intractable algú hagués explicat a l’aficionat culé que les tornes canviarien a la segona volta, segurament tothom hagués dit –apel·lant a la racionalitat, que suposadament volem atribuir-nos sempre– que el nostre interlocutor estava boig.
 
Però, la realitat supera la ficció i ara el Barça desplega bon futbol, mentre que el Madrid ha demostrat les seves flaqueses en més d’una ocasió. Messi és un heroi, mentre a Ronaldo la festa per haver aconseguit la bota d’or no se li ha posat massa bé. Leo Messi va sortir d’Ipurua havent superat a Cristiano en el rànquing per aconseguir el pichichi (32 a 30). La irracionalitat amb què l’aficionat consumeix aquest esport és tant forta que, difícilment, es podrà llegir el resultat del clàssic sense apel·lar a les emocions: si el Barça guanya, per què no pensar en com celebrar ja el títol de lliga? Però, i si perd? Ai…, ai…, ai…
 
Tot i que més d’un analista tècnic farà lectures profundes de com s’han desplegat els dos equips, de perquè uns i altres han sortit amb tal disposició tàctica, els aficionats buscaran lectures eufòriques o tremendistes per omplir hores i hores de conversa de bar, màquina de cafè o cerveseta after-work. Aquesta és la grandesa (i la tristesa) d’aquest esport: la impossibilitat de racionalitzar el què passa a sobre del terreny de joc, més enllà d’un entorn híper-professionalitzat.
 
Quan el Barça de Laporta va desplegar tot el seu posicionament internacional, Marc Ingla ja va explicar que calia vendre “híper-emoció”. Precisament, la capacitat de l’esport de tenir un públic captiu emocionalment –un és del Barça, o el Madrid, per tota la vida– permet entendre aquesta visió. El futbol és emoció, per sobre de tot. Per molts de nosaltres, és una manera de cultivar l’estat d’ànim i aprofundir en la nostra socialització del dia a dia.