ACN Barcelona – Els Estats Units ha avisat al Tribunal Internacional de Justícia que si demana la fi de l’ocupació per part Israel dels territoris palestins “sense condicions” farà “més difícil encara les negociacions” per acabar amb la guerra a Gaza, així com les opcions de resoldre el conflicte àrab-israelià. En el tercer dia de vistes al tribunal amb seu a la Haia pel cas sobre l’ocupació israeliana i el dret a l’autodeterminació dels palestins, l’assessor jurídic del departament d’Estat dels EUA, Richard Visek, ha demanat al tribunal que tingui en compte “les necessitats legítimes de seguretat d’Israel” abans de donar la seva opinió consultiva sobre els gairebé 60 anys d’ocupació de Gaza i Cisjordània per part d’Israel.
A petició de les Nacions Unides, el TIJ avalua les conseqüències legals de l’ocupació en el context d’una guerra a Gaza d’Israel com a represàlia pels atacs de Hamàs del 7 d’octubre. Palestina ha reclamat al tribunal que declari “il·legal” l’ocupació d’Israel, que aquesta “s’acabi immediatament i sense condicions” i que “defensi els drets dels palestins a l’autodeterminació”.
En canvi, els EUA ha defensat aquest dimecres que la retirada d’Israel dels territoris palestins ha d’estar condicionada al “reconeixement mutu” i “al respecte al dret d’Israel a viure en pau i lliure d’amenaces”. Visek ha recordat que aquests són els dos principis que regeixen el marc establert pel Consell de Seguretat de l’ONU per resoldre el conflicte àrab-israelià. “Esperem que el tribunal promogui i preservi aquest marc en la seva decisió”, ha dit.
Per als Estats Units no només “l’assentament de colons, la destrucció d’infraestructures o la demolició de cases” perpetuen l’ocupació d’Israel, sinó també el fet que “no s’estan impedint actes terroristes”.
Segons Washington, el dret internacional no permet declarar que una ocupació sigui “legal o il·legal” i tampoc estableix “un límit de temps” a aquesta. Tanmateix, Visek ha reconegut que l’ocupació és “una mesura temporal per administrar un territori”. Fa gairebé sis dècades que Israel ocupa els territoris palestins.
“Demanem al tribunal que calibri el seu assessorament jurídic i promogui la pau i l’estabilitat (a la regió)”, ha conclòs. Els EUA no ha abordat les vulneracions de drets humans que denuncia Palestina, diversos òrgans de l’ONU i desenes d’estats.
<strong>El cas al TIJ</strong>
L’Assemblea General de les Nacions Unides ha consultat al TIJ quines són les conseqüències legals de “l’ocupació continuada, assentament i annexió del territori palestí des del 1967” i de “la vulneració per part d’Israel del dret a l’autodeterminació del poble palestí”. Serà la primera vegada en gairebé sis dècades que el TIJ doni la seva opinió sobre la situació global de l’ocupació, però abans escoltarà totes les parts, més d’una cinquantena d’estats.
El cas sobre l’ocupació de Palestina ha despertat un gran interès en la comunitat internacional. En el procediment hi participen 52 estats i tres organitzacions internacionals.
<strong>Opinió consultiva al TIJ</strong>
El TIJ és un tribunal internacional que dirimeix disputes entre estats, però també proporciona assessorament jurídic sobre dubtes legals a petició de l’ONU.
A part de la disputa estatal entre Sud-àfrica i Israel pel compliment de la Convenció del Genocidi, el TIJ té sobre la taula altres tipus de casos vinculats amb la situació a Palestina. Un d’ells és la petició de l’Assemblea General de l’ONU per obtenir una opinió consultiva sobre les implicacions legals de l’ocupació israeliana dels territoris palestins. A diferència de les disputes entre estats, les opinions del TIJ no són vinculants, però aquests avisos legals tenen pes en la interpretació del dret internacional.
No és la primera vegada que el tribunal de la Haia aborda l’ocupació israeliana, si bé fins ara no ho havia fet de forma àmplia. El 2004 va donar una opinió consultiva que declarava il·legal la construcció d’un mur en els territoris palestins ocupats. Ara l’ONU ha remès una consulta molt més extensa. En concret, volen que el Tribunal Internacional analitzi diversos aspectes de l’ocupació, com són els assentaments israelians, les condicions de vida dels palestins -en especial de les dones i els nens-, la sobirania sobre els recursos naturals, el dret a l’autodeterminació, la qüestió de Palestina, així com la vulneració de drets humans.
Amb tot això, esperen que el TIJ es posicioni sobre la “vulneració continuada” del dret dels palestins a l’autodeterminació i sobre l’estatus de l’ocupació, i que indiqui quines “conseqüències legals” se’n deriven per a Israel i la resta d’estats.
<strong>Ocupació d’Israel</strong>
En la guerra del 1967 Israel va ocupar Gaza i Cisjordània, inclòs Jerusalem est. El Consell de Seguretat de l’ONU va exigir a Tel-Aviv la retirada, però l’ocupació militar continua avui en dia malgrat el dret a l’autodeterminació reconegut als palestins. Segons Nacions Unides, aquests territoris pateixen “una crisi política i de protecció prolongada” després de 56 anys d’ocupació i 16 anys de bloqueig a Gaza. A part de les últimes operacions militars a la Franja, denuncien el “règim restrictiu i discriminatori” que imposa Israel, així com “l’ús excessiu de la força, l’expansió dels assentaments i la violència dels colons” de forma continuada durant gairebé sis dècades.
