La filòsofa feminista Sandra Barky va dir que “les feministes no veiem les coses diferents a la resta de persones, sinó que veiem les mateixes coses però de manera diferent”. I és per això que sóc comunista, feminista i vegana, perquè vaig començar a veure les mateixes coses de manera diferent.
Els paral·lelismes entre totes les formes d'opressió són evidents, i els motius i els interessos per mantenir aquesta dominació són els mateixos, on el capitalisme fa servir les seves armes més potents per garantir la seva continuïtat: la invisibilitat, el control de la reproducció i la lògica de la dominació.
La tendència de pensament més comuna és que l'especisme i el sexisme són opressions totalment separades, quan en realitat i, històricament, les dones i els animals han estat considerades com a propietats. El patriarcat (el control masculí de la vida política, social i familiar) i la pastura (domesticació-ramaderia-
Les feministes entenem el sexe i el distingim (home, dona) així com el gènere (masculí, femení) i prenem el gènere per a la construcció social. Les construccions socials són les idees culturals que semblen naturals perquè gairebé tothom hi està d'acord. Les nostres construccions socials sobre el gènere són tant poderoses que fins i tot els pares de nens els perceben com a més forts i més resistents que a les nenes.
Si mirem més d'aprop la construcció social del gènere, podem veure que els animals n'ocupen un lloc destacat. Projectem les nostres idees sobre el gènere als animals no humans mantenint un tracte de control on el seu comportament s'ajusti als estereotips de gènere: gallines engabiades i truges estabulades (rol femení), mentre que la lluita entre galls i la tortura de toros s'apropia de la idea i fomenta els valors masclistes (masculinitat).
Actualment la lluita feminista s'ha mobilitzat un cop més per combatre l'aprovació de l'avantprojecte de “llei de protecció de la vida i del concebut i de les dones embarassades” en trobar-nos davant d'una llei de supòsits rígids que donaria pas a un retrocés històric envers els drets sexuals i reproductius, tot anul·lant el dret a decidir sobre el propi cos de les dones. En aquest sentit la nostra postura és clara i per això reivindiquem el dret de les dones a decidir, el nostre reconeixement com a subjectes capaces de prendre les pròpies decisions, oposant-nos a la violència patriarcal i capitalista institucional que expropia la nostra capacitat de decisió sobre el dret al propi cos i la pròpia maternitat.
Les feministes estem acostumades a pensar en les connexions i, per tant, a actuar sobre els vincles existents entre el sexisme i el racisme, entre el sexisme i l'explotació de classe, entre el sexisme i la degradació del medi ambient, etc; i crec que les feministes ja estem preparades per començar a pensar en la relació entre el sexisme i l'especisme per poder estructurar el nostre moviment sent conseqüents i incloure-la (recuperar, perquè en vàrem ser pioneres) la lluita per l'alliberament animal.
Dit això, ara parlaré d'aquesta connexió i del què és “la carn”. Menjar carn és una acció que es realitza sobre el cos d'un altre animal sense el seu consentiment i, per tant, és imperatiu que aquelles que consumeixen productes d'origen animal accepten una forma de violència basada en cometre aberracions al cos d'una altra sense el seu lliure permís. Si això sona massa abstracte, us explicaré el perquè de la meva repulsió per la llet d'origen animal. Parlem de la mercantilització del cos i la consideració de les femelles com a màquines de producció.
Les vaques, a banda de per la seva carn i pell, són explotades per la seva llet. Les empreses que les exploten per la seva llet obtenen el seu benefici econòmic violant repetidament a aquestes femelles, ja que com tota mamífer només produeixen llet quan tenen un nadó, filles que li robaran només nàixer. Elles malviuran immobilitzades, estabulades en petits recintes individuals amb un terra de ciment, endollades contínuament a la màquina extractora, fet que els hi provocarà úlceres i un dolor horrible a les mamelles i a les articulacions, per no parlar sobre el patiment per la separació dels seus nadons i la impossibilitat de relacionar-se amb altres membres de la seva espècie. Un cop deixi de ser productiva, la mataran. I què ha passat amb les seves filles i fills? Doncs han estat igualment explotades i assassinades. La llet és un producte que s'obté de l'explotació de les glàndules mamaries de la vaca “lletera” i acaba per l'augment de la incidència de càncer de mama en les dones.
En un altre exemple trobem el cicle de les truges “reproductores”. Les truges, femelles estabulades, immobilitzades i obligades a conviure permanentment amb les seva orina i excrements, se les viola entre sis i vuit vegades durant els tres anys que se les permetrà “viure”, doncs al sisè part comença a augmentar la mortalitat embrionària i la garrinada és menor, deixant així de ser rentables i, en conseqüència, enviades a l'escorxador. Malviuran entre 110 i 120 dies dins les gàbies de gestació que mesuren 60 centímetres d'ample, un metre d'alçada i dos metres de llarg. Moltes vegades aixafaran els seus nadons per no poder moure's. Per últim, li robaran els seus fills i filles amb 21 dies d'edat per engreixa'ls i mata'ls.
Un darrer exemple són les gallines “ponedores”, femelles explotades per a la producció dels seus ous que desprès seran robats. Viuran amuntegades (entre 4 i 6 aus per metre quadrat) en gàbies fins que deixin de ser rentables econòmicament. Pateixen un cicle de llum artificial de 24 hores interrompudament per tal d'alterar el seu cicle biològic. Se les mutila per evitar possibles agressions provocades per l'estrès. Quan la producció descendeix, se'ls provoca la “muda forçada” (se les deixa a les fosques sense menjar ni aigua durant dues setmanes) així canvien les plomes i perden una quarta part del seu pes, provocant un nou cicle de posta d'ous. La majoria emmalalteixen i moltes moren.
Haurem comprovat com la lògica de la dominació permet i fomenta aquests fets amb la possessió i el control. El consum destrueix l'individu i transforma a “algú” en “alguna cosa”. Hem vist tres exemples clars i també ens trobem amb la utilització del cos femení en anuncis publicitaris relacionats amb la carn i objectes acompanyats d'un llenguatge sexista fent servir metàfores com “està per menjar-se-la”.
Les relacions de gènere queden fomentades mitjançant la discriminació i la violència contra aquelles humanes que són considerades “rares”, lesbianes, gais, pobres, negres, etc. I el mateix succeïx amb la resta d'animals no humans. Quan es tracta de drets fonamentals (a la integritat física, a la llibertat i la vida), els drets dels animals no són diferents als drets dels humans. Moralment ningú és lliure per negar-me la llibertat, torturar-me, desfigurar el meu cos o prendre'm la vida.
Confio que les meves companyes feministes trauran les seves pròpies conclusions sobre el què cal fer en el context d'aquest sofriment sense sentit a fi de recuperar aquesta lluita com a nostra que és, per tal de combatre i acabar amb aquestes explotacions.
Anna Carbonell és militant de l'Hora Violeta, activista de Libera i la PIA i coportaveu de la CAC
