Tres columnes diferents recorreran bona part del territori argentí entre el 12 i el 20 de maig en ocasió del bicentenari de la independència, amb la reivindicació d’un Estat plurinacional, el cens dels territoris ancestrals, el reconeixement oficial de les llengües indígenes, i es promogui la protecció dels recursos naturals, com les glaceres.
“Els pobles originaris volem demostrar que no som passat, que existim i hem resistit més de 500 anys i continuarem resistint pel nostre dret a ser”. Aquest és l’esperit que ha dut la majoria de pobles indígenes de l’Argentina a mobilitzar-se en forma de tres grans marxes que, durant vuit dies a partir del passat 12 de maig, passaran per algunes de les ciutats més importants de tots els punts de la geografia argentina, per trobar-se a Buenos Aires el dia 20, cinc dies abans de l’aniversari dels 200 anys d’independència respecte Espanya.
La Marxa Nacional Indígena http://marchanacionalindigena.blogspot.com ha estat organitzada per les nacions Kolla, Guaraní, Maputxe, Diaguita, Quom –Tobas, amb el suport d’un bon nombre d’entitats i organitzacions socials relacionades amb les qüestions indígenes. Sota la consigna “Estat Plurinacional i Reparació Nacional”, les reivindicacions principals d’aquest moviment es resumeixen en quatre punts: reparació territorial; reparació cultural i educativa; reparació de la Pachamama; i reparació econòmica.
Més concretament, algunes de les mesures demanades són el reconeixement i la restitució als pobles originaris de les seves terres ancestrals, l’oficialitat de les llengües indígenes i la creació d’universitats i altres centres educatius indígenes autònoms, la declaració d’intangibilitat de les glaceres, i la creació d’un fons especial permanent per implementar les polítiques específiques dels pobles indígenes, dissenyades per aquests mateixos.
Es calcula que milers de persones es manifestaran a Buenos Aires, on hi ha prevista una reunió amb la presidenta del país, Cristina Kirchner. Aquí, els pobles originaris esperen trobar-hi també “germans del poble argentí, els moviments socials, que reconeixen els pobles indígenes preexistents, els que reflexionen sobre aquest bicentenari, els que qüestionen, els que no se senten cridats a festes ni focs artificials, els que saben que vivim un pols intensa amb els poders tradicionals i colonials”.
També hi ha qui s’ha desvinculat de l’activitat, com és el cas dels mbya guaraní i també del Parlament Maputxe de Río Negro. Uns i altres consideren que el procés previ a la marxa d’aquests dies no ha comptat amb la participació de totes les nacions indígenes del país i, en certa manera, critiquen la forma en que s’ha volgut efectuar la protesta.
Unes 400.000 persones es declaren membres o descendents d’algun dels pobles originaris del territori argentí, segons el cens del 2004-05. D’entre els 19 pobles considerats autòctons, hi destaquen els maputxe (105.000), els toba (60.000), els wichi/mataco (36.000) i els guaraní mbyà (4.000), segons les dades de Minority Rights Group. La majoria d’aquestes comunitats viuen al nord i l’oest del país.
Més informació:
Marcha Nacional Indígena
Línea Capital: Los guaraníes se suman a la Marcha de los Pueblos Originarios
IndyMedia Argentina: Bienvenidos a la Marcha de los Pueblos Originarios
El País: Los indígenas argentinos exigen un Estado plurinacional
