Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Investidura a llarg termini: El temps corre en contra de Mariano Rajoy

|

- Publicitat -
En la retina hi ha molt present l'1 d'octubre, l'empresonament, l'exili, les concentracions, els llacets grocs, els crits de llibertat, la marxa de Brussel·les i la campanya mediàtica contra l'independentisme. Potser el fet que sigui 5 de gener fa que aquestes sensacions puguin quedar llunyanes per aquells que han de gestionar un resultat polític, però que no s'equivoquin. Aquesta mena de batussa sobre la presidència, quan el resultat ha estat tan bo, és, com a mínim, de vergonya.
 
Anem al gra, les eleccions eren legítimes o no? Era un cop d'Estat o una convocatòria oficial? En l'espai unionista no hi ha dubtes, la postura és majoritària, van ser unes eleccions normals. La polèmica rau en el bloc independentista. No varen quedar, un cop el 155 va escapçar les institucions i va imposar unes eleccions, que aquesta jornada electoral era quelcom extraordinari que no podia combregar amb la normalitat? Presos polítics, exiliats, Parlament dissolt i Generalitat reprimida. Els elements que singularitzaven aquestes eleccions eren prou explícits per a evitar, d'una manera o altra, que la lògica de poder dels partits que defensen la República catalana s'imposés. El missatge guanyador era el de restituir el Govern. Sí, restituir el Govern legítim contra unes eleccions il·legítimes.
 
Complicar-se la vida, capítol 1
 
Sempre recordo una anècdota que em va explicar un company politòleg, “el primer que t'ensenyen a la carrera de Ciències Polítiques és que els partits són màquines de poder que treballen per tenir-ne sempre més”. Era fàcil, per ERC, presentar-se a les eleccions amb un missatge de restitució del Govern i concentrar la majoria independentista. Van optar per complicar-se la vida i regalar la força de les institucions a Junts per Catalunya, qui va guanyar els comicis amb un missatge molt clar: “Restituir el Govern legítim, retorn del president Puigdemont”.
 
Catalunya és un país on la figura de la presidència i la Generalitat tenen un pes simbòlic molt important. Lluitar per ella quan ha estat trepitjada és jugar amb foc. El canvi de tendència de vot dels republicans n'és l'exemple, de batallar per ser la primera força amb 40 diputats a quedar tercers després d'una campanya on els errors de comunicació han estat una tònica.
 
Es pot combregar, o no, amb la causa de la restitució del Govern, però és la més votada entre les tres forces independentistes. Se li pot donar totes les voltes que faci falta, es pot especular amb el fet que si el vicepresident fa de president, en realitat ja hi ha una petita restitució. No. No ofereixis les molles quan et demanen el pa sencer. Només hi ha una victòria, la restitució absoluta i el camí cap a la República.
 
Complicar-se la vida, capítol 2
 
Un cop les urnes dibuixen un missatge en pro del retorn del Govern legítim, on la majoria absoluta independentista en diputats es manté i guanya 100.000 vots que superen la barrera dels dos milions, la pregunta és: quina pressa hi ha per formar Govern si el temps corre a favor teu?
 
Aquest mes de gener el Banc Central Europeu ha reduït a la meitat el seu programa de compra de bons. L'Estat espanyol, el gran beneficiat d'aquesta política, es veurà avocat a noves retallades. La debilitat política post 21-D se sumarà a l'econòmica. Deixem córrer els dies. Caldrà explicar la situació de les pensions. Caldrà exposar si els funcionaris cobraran quan i com toca. La política estatal s'enrocarà amb un debat dur, amb el Partit Popular tement que Ciutadans augmenti la seva intenció de vot i amb el PSOE de Pedro Sánchez intentant capitalitzar el descontentament dels moviments socials amb Podemos en fora de joc. Parlem dels pressupostos generals de l'Estat del 2018 amb aquest escenari?
 
El millor que pot fer l'independentisme és deixar de contradir-se en públic, com ho van fer ahir els diputats d'ERC al Congreso, Ester Capella i Gabriel Rufián, especulant si hi ha, o no, un pla 'B' per presidir la Generalitat. Evitar exigències, que no és el mateix que discrepàncies, i ser conscients que amb els pressupostos del Govern prorrogats per Montoro, quina mena de gestió autonòmica es vol fer a curt termini?
 
Pensar a llarg termini, no descartar eleccions
 
Si Mariano Rajoy diu que vol una investidura ràpida i que el president de la Generalitat no sigui Puigdemont, has de fer el contrari. Gestionar el temps i equilibrar les teves forces per restituir el Govern legítim. A vegades s'escapa el detall que la participació record d'aquestes eleccions no és quelcom habitual. Si alguna cosa té l'independentisme, és que la seva capacitat de mobilització és constant. El caràcter únic del 21-D rau en el fet que va votar una bossa de gent que fins ara no s'havia mobilitzat. La sorpresa és que aquest vot no era exclusivament unionista.
 
És moment de pensar amb un marge de temps que posi al límit els terminis de la investidura. Guanyar la Mesa del Parlament i defensar un únic Govern, el legítim. Mentrestant, la base independentista, els voluntaris, han de fer allò que sempre han fet, que no és cap altra cosa que és convèncer a peu de carrer. No és casualitat que el vot independentista hagi crescut en zones on abans la derrota era aclaparadora.
 
Amb tot això, si la majoria independentista del Parlament només aposta per la carta de restituir el Govern i desplegar la República, la possibilitat que hi hagi una nova convocatòria d'eleccions guanya pes. Però tornem a la reflexió inicial. Les eleccions del 21-D varen ser il·legítimes perquè es va fer fora un govern legítim, és a les mans de les forces republicanes que el Parlament i la Generalitat recuperin allò que els hi varen treure i no es conformi amb qualsevol escenari. Noves eleccions? Per què no? La participació potser cau cinc punts, però aquests concentren el 60% del vot unionista.
Publicitat

Opinió

Minut a Minut