Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Jo, a Brussel·les, hi vaig ser

|

- Publicitat -

El dia 7 de març del 2009 jo hi vaig ser. Vaig viatjar a Brussel·les per manifestar-me a favor del dret d’autodeterminació de Catalunya i dels Països Catalans.

Vaig experimentar les sensacions que ja imaginava, però totes elles multiplicades per tres. Va ser un èxit col·lectiu sense precedents. Una iniciativa creada a través de la xarxa que es va convertir en un moviment de masses. No sé si vam superar els 10.000 però erem tanta gent… el goig era espectacular. Pensar que un cap de setmana de març i en plena crisi econòmica 10.000 catalans van fer l’enorme esforç de viatjar a la capital europea per manifestar-se t’omplia de felcitat i realització personal i col·lectiva. Veure tanta gent sacrificant-se per la seva nació…  era orgàsmic.

Publicitat

És en dies com aquests que puc dir amb veu ben forta i el cap ben alt que em sento tremendament orgullós de ser català. De veure com el meu poble no defalleix i que segueix llutiant. No ens cansem, portem més de 300 anys i seguirem fins a aconseguir-ho.

L’acció d’aquest passat dissabte va ser un pas importantíssim per demostrar que la societat catalana no s’està amb els braços creuats. La germanor, la complicitat i l’harmonía que hi hagué a Brussel·les no amagaven un descontentament total i absolut amb el context polític que vivim actualment. Si no són ells els que s’hi posen per arreglar-ho ens hi posem nosaltres.

I així ho vam fer, a crit unànim demanavem la llibertat pel nostre poble a la capital de la Unió Europea.

Com molt bé deia l’Enric Canela, això no ha fet més que començar. Ens queda molta feina per endavant.

Aquí teniu el moment que vaig sortir a cantar la cançó ‘Som deumil’ al final de la manifestació. Vam aconseguir fer saltar als 10.000 assistents que des d’arreu dels Països Catalans van viatjar per reivindicar el dret a l’autodeterminació.

Els problemes de so de la precària instal·lació no van deslluir el moment esplèndit on els deumil no només van saltar i ballar sinó que van cantar mentre feien onejar la seva estelada.

Uns minuts que posen els cabells de punta!

Publicitat

Opinió

Minut a Minut