Amb la manifestació de l’onze de setembre d’enguany el poble de Catalunya ha expressat amb contundència la seva voluntat d’iniciar la transició cap a la independència, voluntat que ara ha de fer seva el Govern de la Generalitat i el conjunt de les forces polítiques per fer-la efectiva. De les passes que es facin a partir d’ara en dependrà l’èxit o el fracàs del procés, i serà fonamental que siguin passes fetes des de la legitimitat -el món ens observa i no s’ha de badar en això-.
Llegim a la viquipèdia que “La legitimitat és el concepte que garanteix que una institució o persona té dret a exercir el poder que li ha estat atorgat, segons les lleis vigents o els principis morals socialment acceptats. Cada sistema té el seu propi criteri de legitimitat, mentre que en les monarquies medievals era l’herència del llinatge, en els països democràtics el vot concedeix legitimitat al guanyador de les eleccions …”.
Val a dir que és fonamental aplicar aquest concepte en un procés que no encaixa dins del marc legal en el que vivim per a que sigui considerat com a vàlid, i ara mateix el grup parlamentari majoritari en el Parlament no disposa de legitimitat per fer efectiu el que es demanava l’onze de setembre, ja que la legitimitat de la que disposa actualment és per a tirar endavant un pacte fiscal -via fracassada i enterrada definitivament ahir-. Cauríem en un error si en aquesta legislatura es declarés la independència, es convoqués un referèndum d’independència, o s’iniciés la creació d’estructures d’Estat, ja que el Parlament no disposa de legitimitat per fer-ho -a nivell internacional no s’entendria, ja que la legitimitat no s’obté de les manifestacions sinó de les urnes, i la independència es té quan la comunitat internacional la reconeix-.
Ara cal que les forces sobiranistes del país treballin juntes per elaborar el full de ruta cap a la independència, plasmar-lo en un pacte electoral el més ampli possible, explicar-lo, i demanar el vot en unes eleccions de caràcter constituent per obtenir la legitimitat necessària per aplicar-lo. Això no es pot fer d’avui per demà, i un avançament electoral en aquest sentit em semblaria precipitat i partidista. Catalunya necessita esgotar la legislatura i crear un govern de concentració nacional per abordar aquesta qüestió.
S’ha encetat un procés engrescador i il·lusionant, tenim l’oportunitat de fer un Estat a la nostra mida, no la desaprofitem.
