Militant d’Esquerra

S’acosta el Superdissabte d’Esquerra Republicana de Catalunya. Els militants d’aquest partit som així, tu. Què passa. Quan fa setmanes que no experimentem un bis a bis amb l’urna, patim ansietat. És més, com que habitualment no dubtem a l’hora de dipositar la papereta, aquesta vegada vés que… eh? Ara no sé si… o bé… ishhh. Vull dir… una mica com aquells qui, en qualsevol del comicis passats, mentre caminàveu cap al vostre col•legi electoral us repetíeu: -sí, sí, aquest cop voto als d’Esquerra Republicana. Que sí, que sí, que els voto…- i a mesura que us acostàveu a la cita: -hòstia, vols dir?…- i un porus del front s’obria al dubte. I les mirades semblaven inquisidores. I la gota regalimava fins que era obstruïda pel mocador immaculadament plegat que t’havies tret de la butxaca dels pantalons de mudar. I ja gairebé erets davant de la cabina. I vas passar la cortina, i de sobte, et trobares al costat de Santa Convergència, irradiant satisfacció. Dirigint-te el vot cap a la moral.

La campanya de les eleccions a la secretaria general i a la presidència del partit independentista, han estat un bon grapat de setmanes amunt i avall. Demostrant una perseverança inesgotable. Un enginy, una capacitat de treball, d’innovació, de creativitat vorejant l’excel•lència… Hi ha hagut bufetades per anar a cobrir actes. Pel congrés del dia catorze, s’ha organitzat una aquelarre de més de 4000 militants. Ep, i fins i tot, els vídeos de les candidatures duren més de trenta segons! Els altres partits, sort en tenen que en les campanyes electorals externes ens inhibim i controlem l’ímpetu, perquè de no ser així…

Els vuit candidats porten la lliçó ben apresa: “la millor fortalesa que hi ha és la de no ser odiat pel poble, perquè per moltes fortaleses que tinguis, no et salvaran si el poble t’odia” (Il Principe. Machiavelli). Tanmateix, a alguns d’ells vull dedicar una contra a les tesis maquiavèl•liques. Com no podia ser d’altra manera, de la mà del jusnaturalista J.Bodin, el qual afirma que “el tirà, pel fet de ser-ho, no deixa de ser sobirà; comet, això sí, un error, perquè a la llarga ni tan sols la força el mantindrà en el poder, i la seva vida, permanentment amenaçada, és la més miserable”. Va per tu, perquè, finalment, el poble conegui qui ets.