Llarena havia fixat inicialment en 1,6 MEUR la malversació per part del Govern. Ho va fer en les interlocutòries de processament, el passat 23 de març, quan comunicava a 25 dels 28 investigats per quins delictes els porta a judici. Paral·lelament, va obrir una peça separada d'un mes per continuar investigant la malveració. La Guàrdia Civil va aportar nova documentació al jutge (molta de la qual prové del jutjat 13 de Barcelona) on la suposada malversació s'incrementava en 300.000 euros fins als 1,9 MEUR. Segons el magistrat, en la mesura que les paraules del ministre a El Mundo “contradeien” proves recollides durant la instrucció, calia que Hisenda acredités la “certesa” del ministre mitjançant la documentació de què disposa.
Les manifestacions de Montoro van ser rebudes amb fredor per part del govern espanyol i el PP, que fora de micro han retret al ministre que hagi estat “categòric” a l’hora de descartar la malversació, i també han comportat dures crítiques per part del líder de Ciutadans, Albert Rivera, que a més de demanar la seva compareixença aquest dijous va aprofitar el debat de les esmenes als pressupostos de l’Estat per acusar el ministre de fer “d’advocat defensor” de l’independentisme. En la seva resposta, el titular d’Hisenda va obrir una nova porta on –sense desdir-se de la inexistència de factures destinades al referèndum- va assegurar que es podrien haver “falsejat factures” per part de la Generalitat, i que hi hauria pogut haver altres tipus de malversació com la despesa que es derivaria “d’obrir un recinte públic per a un acte polític il·legal”.
