Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024
Edició 2072

Els Països Catalans al teu abast

Dijous, 28 de març del 2024

Nazi

|

- Publicitat -

A part dels nazis a ningú li agrada que li diguin nazi. Fins i tot hi ha gent que és nazi i se n’amaga no només perquè és políticament incorrecte sinó perquè mostrar-ho públicament està prohibit i perseguit a la majoria de països democràtics. A Espanya no. L’espanyolitat franquista té encara un racó al cor d’Espanya. Encara hi ha un respecte i un altaveu per aquells que van massacrar la voluntat popular i els seus mecanismes democràtics amb l’ajud del feixisme continental. La democràcia monàrquica encara grinyola una nota en cara al sol major a causa del rovell franquista que n’embruta l’engranatge.

L’ombra totalitària planeja sobre el territori espanyol i en vetlla la seva unitat de destí. Aquest franquisme supervivent amb el seu discurs d’afirmació nacional és el component bàsic del monòlit identitari espanyol, és un xip que regeix una gran part del subconscient civil hispà.

Publicitat

I des d’aquesta base moral, d’aquest domini, d’aquest españa.es ideològic que els líders d’opinió espanyolistes de dretes, de centre i d’esquerres, es permeten acusar de nazi a tot allò plural que es belluga. Aquest està sent l’espectacle de pornografia ideològica més descarat i pervers que hagi avalat una democràcia europea contemporània: s’acusa de nazis precisament a les víctimes predilectes del pertinaç franquisme castellà i de les seves seqüeles uniformadores, monolingües, centralistes i tramposes.

Per ells, nazi és el President Companys perquè els nazis el van entregar als franquistes i els franquistes el van afusellar i per tant no cal anul•lar el consell de guerra franquista. Nazis són tots els catalans que utilitzen les estructures descentralitzades de l’estat espanyol – Generalitat- per defensar els seus interessos nacionals i qüestionar la manera d’incentivar la riquesa emergent de Madrid. Nazi és el clam col•lectiu dels catalans adreçat a les estructures centrals de l’estat espanyol exigint respecte institucional i plantejant la independència. Nazis són els catalans que es fan la víctima i que per tant provoquen i publiciten el victimisme català que -com tothom ha de saber a Espanya- és una actitud absolutament nazi. Nazi és reclamar que caiguin les àguiles imperials de Sant Joan que suporten en pedra l’escut franquista. Nazi és qui no s’emociona amb la selecció nacional espanyola de futbol, el que reclama seleccions catalanes, el que ataca el toros, el que no es conforma amb fer de nan capgròs al patètic cercavila de l’esforçada modernitat castellana, tot aquell que vulgui saber on són els morts de la llibertat, nazi és en definitiva… tot menys el nacionalisme espanyolista.

Ni la gran bandera de 60 metres quadrats de la plaça Colom de Madrid és nazi, sinó nacional espanyola. Ni la presència exhaustiva de la paraula “nacional” a un nombre important d’associacions i empreses espanyoles és nazi, sinó nacional espanyola… ni res del que puguem dir i denunciar els catalans ho és perquè el nacionalisme català és nazi i l’espanyol només és nacional.

La segona república

La segona república espanyola sabia el que es feia. Una de les coses significatives que va fer va ser precisament prohibir per llei l’ús de la paraula nacional a associacions i empreses. Sabien el que es feien, sabien el que volien, sabien qui s’amagava darrera de la nació espanyola. Sabien que molts dirigents castellans s’havien après el catecisme del Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei .

Aquí, a Catalunya, mai no ens ha fet por la nació catalana perquè la identifiquem amb la llibertat. És la seva nació la que fa por. La nostra nació no és tan victoriosa com la seva. Mai hem estat encegats per l’etern esplendor imperial perquè a casa nostra el sol sempre ha sortit i s’ha posat dins del termini de les vint-i-quatre hores laborables o festives. No tenim cap tradició totalitària demostrada més enllà de la que ens atribueixen ells per defensar la nostra llengua… Per què s’entossudeixen a fer el ridícul dient-nos nazis? No s’han plantejat mai que potser són ells els nazis? No hauria de prendre Europa mesures urgents davant de la manca de transparència en la gestió democràtica de l’estat espanyol, de la descarada exhibició de nacionalisme radical espanyolista fins i tot davant d’una raonable i raonada editorial col•lectiva?

Domenico Modugno respon des d’un terrat de Ciutat Vella:

” Volare, oh,oh…
cantare, oh,oh,oh,oh…
nell blu dipinto di blue,
felice di stare lassu…”

Publicitat

Opinió

Minut a Minut