¿Abans de posar en marxa l’Estat d’Alarma amb el Reial Decret 1673/10 va consultar el Govern espanyol al Comitè polític i de seguretat de la Unió Europea (COPS)? Hauria estat de lògica ja que el Comitè polític i de seguretat (COPS), el Comitè militar de la Unió Europea (CMUE) i l’Estat Major militar de la UE (EMUE) constitueixen les estructures polítiques i militars permanents que consagren una política de defensa autònoma i operativa de la Unió.
Atès el super espectacle de “coordinació comunitària” que s’està oferint a la ciutadania en l’aplicació de mesures per a a superar la crisi econòmica és molt difícil imaginar que una decisió de l’envergadura de l’Estat d’Alarma la prengués el controlat President Zapatero sense preguntar abans el que molts ja anomenen irònicament el Directori Europeu. ¿És possible fins i tot que fos el mateix Directori Europeu, aquest esperit continental que tutela les decisions econòmiques nacionals españoles, el que proposés a Zapatero una actuació militar d’aquestes dràstiques i espectaculars característiques ?
La Unió Europea afirma que la política europea de seguretat i defensa, el PESD no implica la creació d’un exèrcit europeu, però té per objectiu permetre a la Unió desenvolupar les seves capacitats civils i militars de gestió de les crisis i evoluciona de manera compatible i coordinada amb l’OTAN. Per aquesta raó i davant la crisi nacional espanyola dels controladors no és d’estranyar que la solució militar hagi estat una decisió estratègica preventiva europea vista la incapacitat democràtica dels espanyols per resoldre un problema social que afecta el cor de l’organisme col·lectiu europeu, la comunicació aèria. Intentant veure el problema des d’una òptica continental podríem arribar a la conclusió que la feblesa democràtica espanyola comença a ser considerada de risc pels organismes oficials de la Unió.
Suspendre en economia és una taca a l’historial, ser expulsat de la democràcia, ni que sigui temporalment amb un estat d’alarma, és una humiliació acadèmica que hauria de fer reflexionar el nacionalisme espanyol. Tampoc al Congrés dels diputats la intervenció europea en la posada en marxa de l’Estat d’Alarma no va quedar clara potser perquè a ningú li convé subratllar com veuen de deficitari el sistema democràtic español des de l’aparell de coordinació militar i polític de la UE a Brussel·les. Millor carregar-li tota les culpes al ministre José Blanco que per això està.
