Fa dies que contemplem les dificultats per aconseguir pactes que aconsegueixin un govern a Madrid.
Arenys de Munt 2000 vam governar amb un pacte que posava 11 dels 13 regidors de l'ajuntament al govern.
El mandat 2003-2007 amb majoria absoluta d'AM2000 també vam anar a buscar socis i vam governar amb 9 dels 13 regidors després de rebre la negativa dels altres 4 a entrar al govern.
El pacte no és un accident de la política que apareix en moments postelectorals quan no hi ha una majoria. El pacte és una eina essencial de la bona política.
Com plantejàvem els pactes des d'AM2000:
1) Durant la campanya electoral. Mostràvem el màxim respecte pels nostres rivals polítics. Els consideràvem rivals i no enemics. Vèiem que s'havien mobilitzat a treballar pel poble com havíem fet nosaltres i que per tant eren com nosaltres “ciutadans mobilitzats pel seu poble”. Veiem més enemic al desmobilitzat al qui es quedava a casa a ocupar-se dels seus afers i es desentenia dels afers de la comunitat.
2) Generositat: Amb 6 regidors vam tenir la 4a tinença d'alcaldia i vam reservar les tres primeres pels socis. 1a tinença (soci amb 2 regidors); 2a tinença (soci amb 2 regidors); 3a tinença (soci amb 1 regidor). Aquesta generositat també la vam tenir a l'hora d'adjudicar les regidories buscant satisfer les peticions i buscant per als socis aquelles en les quals podien aportar més independentment de si eren regidories considerades importants o no.
2) Després de les eleccions: un cop analitzats els programes electorals (habitualment molt ambiciosos) buscàvem les coincidències que es podien executar en els 4 anys de mandat i oferíem a tots els qui havien obtingut representació l'entrada a govern en base a aquest programa de coincidències programàtiques. Si rebíem la negativa repetíem per escrit la invitació a entrar al govern, cada setembre, amb motiu de la redacció dels pressupostos.
Volíem que cap vot de cap arenyenc quedés fora del govern.
3) Per als grups que optaven per a l'oposició vam elaborar l'estatut de l'oposició per dotar-los d'informació i recursos i repartíem els espais a la ràdio de manera que tenia el mateix espai un grup a l'oposició amb un regidor que un grup al govern amb 7 regidors. Vam establir reunions periòdiques de l'alcalde amb els grups de l'oposició per a tenir-los informats dels projectes a mesura que s'anaven coent. Tot més enllà de les preceptives comissions informatives.
4) Pels grups que s'havien quedat sense representació i per a les entitats i els particulars interessats en política vam crear els Consells Municipals de cada regidoria. Ens vam comprometre a què no serien només consultius sinó que les seves decisions serien vinculants pel govern. (Un exemple és el projecte de piscina que es va haver de refer i es va retardar un any perquè el consell d'urbanisme va rebutjar un primer projecte).
5) Vam crear la figura dels comissionats que eren delegats pels regidors per a tasques concretes. Alguns dels comissionats pertanyien a grups polítics que eren a l'oposició. A tall d'exemple, la regidoria d'esports tenia: comissionat de relació amb les federacions esportives; comissionat d'instal·lacions; comissionat d'horaris d'entrenaments i competicions; comissionat d'activitat física no competitiva.
Resumint, els pactes, per a nosaltres, buscaven la inclusió (no l'exclusió que proposa en Rivera dels partits que ell considera no constitucionalistes) , partien del respecte i drets de les minories i oferien la implicació de tothom més enllà del seu èxit o fracàs en els resultats electorals.
Vivíem en el pacte permanentment perquè teníem la convicció que en un poble no es pot despreciar ni arreconar cap voluntat de treballar, només cal buscar-li el camí.
Diuen que en Rajoy a la primera reunió amb Sánchez hi va anar amb un document que resumia el programa del PP en 150 propostes. Jo hi hagués anat amb el programa del PSOE subratllat en groc i en taronja. Li hagués dit d'entrada que tot el que hi ha al vostre programa que he marcat en groc estic disposat a incloure-ho en un pacte de govern amb vosaltres i el que està en taronja estic disposat a negociar-ho.
Qui se'n va a l'oposició si sap que des del govern pot executar una part dels seu programa?
