Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Parlo d’un riu mític i remorós

|

- Publicitat -

No he trobat millor manera de conmemorar el Dia Mundial de la poesia 2011 (21 de març) i el Dia Mundial de l’Aigua 2011 (22 de març) que amb aquest poema sobre el riu Ebre (segurament un dels més coneguts) de Gerard Vergés inclòs a l’obra “Long play per a una ànima trista”.

Per a acar-ho d’arrodonir el Sr. Vergés ha celebrat aquest 7 de març el seu vuitanté aniversari, des d’aquí la meva felicitació, la meva admiració i el meu agraiment perquè encara tingui ganes de llegir-nos els seus poemes com va fer diumenge passat al Centre del Comerç de Tortosa.

Parlo d’un riu mític i remorós
Tot sovint penso que la meva infància
té una dolça i secreta remor d’aigua.
Parlo de la verdor d’un delta immens;
parlo dels vols dels ibis (milers d’ibis
com volves vives de la neu més blanca)
i del flamenc rosat (de l’íntim rosa
d’un pit de noia gairebé entrevist).
I parlo del coll-verd brunzint per l’aire
com la pedra llançada per la fona,
de l’anguila subtil com la serpent,
la tenca platejada de les basses.
Parlo del llarg silenci on es fonien
l’aigua dolça del riu, la mar amarga.

Publicitat

Parlo d’un riu entre canyars, domèstic;
parlo –Virgili amic– de l’horta ufana,
dels tarongers florits i l’api tendre,
de l’aixada i la falç, del gos a l’era.
(Lluny, pel cel clar, va un vol daurat de garses).

Parlo d’un riu antic, solcat encara
pels vells llaguts: els últims, llegendaris
llaguts, tan afuats com una espasa,
i carregats de vi, de llana, d’ordi,
i amb mariners cantant sobre la popa.

Parlo d’un lent crepuscle que posava
or tremolós a l’aigua amorosida,
punts de llum a les ales dels insectes,
solars reflectiments als ponts llunyans.

Dolça remor de l’aigua en el record. 

Publicitat

Opinió

Minut a Minut