“¡PROCEDAN A LA EXPULSIÓN, COÑO!”

La setmana passada al Congrés de Diputats es va escoltar aquesta sonora i eloqüent expressió: “¡Procedan a la expulsión, coño!” Malgrat que ho pugui semblar, no va ser pronunciada pel Coronel Tejero durant una visita per recordar, in situ, les seves antigues batalletes. Va ser dita, de forma solemne i taxant, pel mateix president de la cambra per ordenar el desallotjament de la zona del públic. I va ser pronunciada amb motiu del debat de la ILP per la dació en pagament, minuts abans de que el PP practiqués l’exercici de la “marxa enrere”, votant a favor de la seva tramitació, quan fins minuts abans havia proclamat que s’hi oposaria. I ben fet que van fer, perquè el ridícul al que hauria arribat el seu grup parlamentari, i de retruc la màxima institució democràtica de l’estat espanyol (sic), hauria estat monumental, en doble sentit. Perquè l’altra ILP que es votava, la declaració de la tauromàquia com a festa d’interès cultural, la votaven a favor, per tal, entre d’altres coses, de fer tornar els braus a la Monumental. Aquest és el valor de les “cosas que importan” per a aquesta gent: davant el drama humà i social que representen els desnonaments, van haver de sumar-se dos morts més el dia anterior a la votació de la presa en consideració per part del Congrés de la ILP i nombroses manifestacions de rebuig al seu rebuig a tramitar-la, per tal que s’adonessin de la magnitud social i democràtica de l’error que anaven a realitzar. Va ser uns minuts abans de votar que van veure que no podien rebutjar una iniciativa popular recolzada per un milió i mig de ciutadans.
I és que a ses senyories del Partit Popular de tant en tant els entra un autisme, una ceguera i una sordesa transitòria que els porta a ignorar, a no veure o a no escoltar allò que per a ells no és important. El patiment de la gent no ho és, com s’ha demostrat amb el vodevil inicial del seu posicionament contrari a acceptar la tramitació de la iniciativa. I com es demostrarà quan es posicionin en contra de la seva aprovació quan es discuteixi d’aquí a uns mesos. Però la “fiesta” i els toros sí que ho són, ja que en cap moment han dubtat d’acceptar la tramitació de la ILP taurina.
Estic segur que tampoc van sentir, ni veure, ni donar importància a la ja tristament i poc educada frase pronunciada pel seu president, perquè per a ells el to, el llenguatge, el sentit de responsabilitat i l’educació en general no és important.
He estat en diferents ocasions al Congrés i recomano a tothom, abans que siguem independents, que si tenen ocasió hi assisteixin com a públic. En viu i des de la tribuna dels convidats, podran escoltar quelcom que no s’acostuma a sentir en les retransmissions per televisió. Jo he arribat a sentir expressions com “mangante”, “asesino”, “chorizo”, “rojo de mierda”, “payés”… D’algunes n’han donat fe antics diputats com en Joan Puigcercòs, d’altres han quedat gravades a la memòria d’expresidents del govern espanyols com en Zapatero i d’altres se les han emportat a l’altre món també antics diputats com l’enyorat Labordeta. En la meva memòria també les tinc gravades; com de les bancades d’on procedien.