La 9a Assemblea Nacional d’ICV va començar divendres amb dosis d’autocrítica per part del mateix Joan Saura en el seu informe de gestió. Saura havia estat escollit president el cap de setmana passat amb el 83% de vots a favor i es va presentar davant del plenari assumint alguns errors. Va reconèixer un ‘buit de direcció política’ al partit, fruit del pas de molts dirigents del carrer Ciutat al Govern de la Generalitat.
Dissabte, Saura va haver d’escoltar crítiques des d’alguna delegació territorial. La de les Terres de l’Ebre, que fa uns mesos va ser crítica amb la crisi de la gestió de la sequera, li va retreure que no fes més de president, i Saura es va comprometre a implicar-se més amb el partit, malgrat la seva condició de conseller d’Interior, Relacions Institucionals i Participació, i número tres del Govern de la Generalitat. De fet, Saura ha adquirit el ‘compromís personal’ de ‘fer més de president’.
El ‘buit de direcció política’ i els dèficits de relació entre partit i Govern són presents en els motius que Saura ha esgrimit a l’hora de presentar la seva proposta de direcció. Saura vol que hi hagi dirigents dedicats a les tasques internes del partit i, a més, ha nomenat el secretari general d’Interior, Joan Boada, com a responsable de les relacions amb l’executiu.
Però la novetat més destacada de la direcció és la del número 2, Joan Herrera, que passa a ocupar el càrrec de secretari general del partit. Herrera ha negat que aquest nomenament s’hagi de llegir en clau successòria.
El nucli dur de la direcció es completa amb cinc vicepresidències, una de les quals, la Institucional i Relacions, per al secretari general sortint, Jordi Guillot, l’únic vicepresident de la que es podria considerar la vella guàrdia de la formació. Els altres, Mercè Claramunt (presidenta de Dones amb Iniciativa), Hortènsia Grau (Formació), i Lluís Moreno (Organització) -subtituint Màrius Garcia-, voregen els 40 anys, i la cinquena, Laia Ortiz (portaveu), no arriba a la trentena. Al relleu generacional que es produeix en la direcció del partit cal sumar-hi els canvis al Parlament. El compromís de Saura de dedicar-se més al partit l’ha portat a deixar en mans de Jaume Bosch la presidència del grup parlamentari i Dolors Camats exercirà de portaveu parlamentària.
El paper dels crítics
En els documents que s’han aprovat s’han fet algunes incorporacions pactades amb els sectors més crítics del partit. Saura ha aconseguit certs graus d’acord i, de fet, els dirigents del ‘Manifest de Maig’ s’han mostrat moderadament satisfets dels resultats de l’Assemblea. També el grup liderat per Salvador Milà i els promotors del debat sobiranista han tingut certa rebuda per part de la direcció. Prova del grau de sintonia que s’ha produït és el fet que el document estratègic s’ha aprovat sense cap esmena viva amb un 96% de vots a favor.
El document estratègic aposta per la consulta prèvia a la militància sobre qüestions importants per al partit, com ara entrar a no a formar part d’un govern. I respecte a les relacions amb els socis de Govern, ICV ha reafirmat la seva aposta per arribar a pactes amb PSC i ERC, tot i afegir que no són una ‘obligació’, fet que obres les portes a situar-se a l’oposició.
Obrir el debat sobiranista
En l’Assemblea Nacional també s’ha acordat obrir el debat sobiranista en el si de la formació i s’ha aprovat convocar en el transcurs dels primers mesos del 2009 una convenció ‘per a la reflexió i revisió de les polítiques nacionals’ del partit. En aquest punt, la direcció ha assumit diverses esmenes i un dels textos aprovats assegura que ‘l’opció federalista d’ICV, federalisme que sempre hem definit com asimètric, comporta l’aspiració a què Catalunya disposi d’un estat propi dins d’un Estat espanyol federal i plurinacional’. A més, es fa una aposta per mantenir ‘una relació preferent i fraternal amb els altres territoris de parla i cultura catalanes, els Països Catalans’.
Aquesta resolució ha tingut una certa oposició per part d’alguns dels adherits, igual que en el cas de la que feia referència a les curses de braus. S’ha aprovat rebutjar aquestes curses i els maltractaments als animals, però amb dinou vots en contra i 67 abstencions.
La sentència del Tribunal Constitucional (TC) sobre l’Estatut també ha estat present a l’Assemblea. ICV planteja una resposta unitària acordada pels partits que van aprovar l’Estatut del 30 de setembre del 2005 al Parlament i creuen que aquesta reacció ‘hauria d’implicar la mobilització democràtica de la ciutadania’.
Sobre les relacions amb EUiA, el seu coordinador general, Jordi Miralles, ha emplaçat ICV a mantenir una reunió abans de finals d’any per millorar la relació, sense renunciar a aconseguir una ‘coalició política’. Herrera, ja escollit secretari general, ha acceptat celebrar aquesta reunió.
La crisi econòmica i la revisió del pacte d’Entesa
Un altre dels eixos de la 9a Assemblea Nacional ha estat la crisi econòmica, sobretot en un moment en què molts treballadors estan afectats per Expedients de Regulació d’Ocupació (ERO). Saura ja va alertat divendres que la presència d’ICV al Govern ‘impedirà ERO injustificables’ i en el conclave s’ha aprovat una resolució amb diverses propostes.
I en relació amb la crisi, Saura ha insistit en la necessitat ‘d’actualitzar i revisar’ el pacte d’Entesa amb PSC i ERC, amb l’objectiu de situar la crisi en el centre de l’acció del Govern.
ICV també ha mantingut la seva posició contrària a la Llei d’educació de Catalunya (LEC), tot fent una crida a sumar-se a les mobilitzacions convocades pel pròxim 30 de novembre per part de la comunitat educativa.
