Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024
Edició 2073

Els Països Catalans al teu abast

Divendres, 29 de març del 2024

Sucursalisme nominal

|

- Publicitat -

En el transfons està la veritable lluita. I amb les paraules de Bono surt a la llum. Sí, en els 25 diputats del PSC –però també els 32 que els socialistes han obtingut al Parlament– està l’autèntica batalla de Montilla. Jo ho deia el president del Congrés espanyol, el PSC depèn del líder del PSOE, en aquest cas Zapatero, com a marca que arrossega els vots cap a la formació catalana. Montilla, però, vol creure –i vol fer creure– que això no és així. De moment, el PSC és un partit independent només de paraula: mai ha votat en contra d’una decisió del PSOE, encara que aquesta perjudiqui extremadament Catalunya.

I, és clar, ¿de què serviria tanta autonomia, tant partit independent del PSOE i tant catalanisme si finalment els vots no es guanyessin per res de tot això, sinó per les sigles del socialisme espanyol? ¿Quina actitud prendran els milions d’immigrants espanyols en una hipotètica –ara més que improbable– separació del PSC i del PSOE? Aquesta seria la clau de tot l’afer: A qui votarien? És la pregunta que crea la base de la relació d’amor-odi de les dues formacions. Com que és una clau desconeguda, no se’n sap la reacció de l’electorat, Montilla ha de seguir ‘estimant’ Zapatero, encara que digui que és en segon lloc, i aquest darrer ha de seguir suportant els brots mediàtics catalanistes d’alguns sectors del PSC.

Publicitat

Més que la sobirania dels socialistes catalans, de sempre estigmatitzats amb un sucursalisme galopant, surt a la llum si realment el PSC tindria capacitat per aconseguir la trentena de diputats a Catalunya i els vint-i-cinc de Madrid sense estar collat –ells diuen federats– a un partit espanyolista. Diuen que no hi ha ingerències del PSOE en les decisions polítiques del PSC. Si més no, hi ha sucursalisme nominal, amb efectes preventius, i fins que no es demostri el contrari.

El nom i la independència de partit, però, no ho és tot. Altres formacions realment desconectades de partits estatals tenen aquesta dependència i submissió en el seu ideari i aboguen per un sucursalisme ´funcional (disfressat de la paraula ‘encaix’). L’efecte, si fa no fa, és el mateix.

Publicitat

Opinió

Minut a Minut