Amb permís de l’Estat

Dilluns, 15.3.2010. 05:00 h

Amb permís de l’Estat

estatut, llei de consultes, pacte mas-zapatero, referèndums

( 7 vots )

carregant

Comparteix

URL curta

Etiquetes

estatut, llei de consultes, pacte mas-zapatero, referèndums

El Parlament ha aprovat aquesta setmana la Llei de Consultes Populars, que facilita la convocatòria de referèndums i escora el debat sobre la seva acceptació o no al camp polític. La llei ha sortit amb els vots dels tres grups del Govern, el PSC, ERC i ICV-EUiA. El PP i Ciudadanos van votar-hi en contra perquè és un 'pas decidit cap a la independència' entenent que farà possible posar en pràctica el dret a decidir mentre que CiU va negar-li el suport per 'mal enfocada' i 'poc ambiciosa'. Segons la federació es perd l’oportunitat que 'des Catalunya es regulin consultes sense permís de Madrid'. És cert, no es podran dur a terme consultes vinculants i legals sense el vist-i-plau del govern espanyol i, per tant, cada cop que es vulgui preguntar sobre determinades qüestions es plantejarà un plet polític.

Però l’oportunitat de tirar pel dret i no dependre de l’Estat per fer consultes sobre els àmbits competencials propis, ja sigui el finançament o promoure una reforma constitucional per permetre l’exercici del dret a l’autodeterminació, no s’ha perdut en la redacció al Govern o en la tramitació al Parlament d’una Llei de Consultes que ha estat una de les prioritats d’ERC al llarg de la legislatura.

Es va deixar escapar fa quatre anys: un dissabte, 21 de gener de 2006, al Palau de la Moncloa. Allà, José Luis Rodríguez Zapatero i Artur Mas van 'desencallar' l’Estatut arribant a un acord d’'adaptació constitucional'. Un pacte que, a més, obria un nou escenari de relacions PSOE-CiU i garantia l’accés del líder de la federació a la presidència de la Generalitat si era el més votat en les eleccions que se celebrarien a finals d’any. Zapatero i el PSC no van complir i Mas es va quedar amb un pam de nas. Però l’Estatut va ser 'adaptat'; o retallat si així ho volen.

El text del Parlament, que s’havien compromès a defensar el 90% dels seus diputats el 30 de setembre de 2005, era ben clar en la seva disposició addicional tercera quan fixava l’assumpció directa de competències estatals a través de l’article 150.2 de la Constitució, que fins ara només s’ha usat pel Trànsit. Al seu punt D hi deia que Catalunya assumiria 'l’autorització per a la convocatòria de consultes populars per via de referèndum, llevat de les modalitats de referèndum establertes per la Constitució i les convocatòries reservades expressament per la Constitució al cap d’Estat'. Aquell capítol també incloïa assumptes de tanta actualitat com el traspàs dels aeroports. Però en la ‘negociació’ a Madrid ben poca cosa en va quedar. Ara xoca que davant una llei que apura marges legals i que pot ser útil per al sobiranisme, qui va liderar aquell pacte es faci l’orni en evidenciar-se les limitacions per convocar consultes vinculants.

1146 lectures comentaris

Cap comentari

Imprimir

Enviar article

	Xavier Guarque Sentit comú i més valentia
	Jordi Cirach Xavier Trias, els elefants i el Zoo de Barcelona
	Jaume Cusó El Patrimoni cultural i històric del país
	Carles Ibáñez SIS ANYS DESPRÉS...

Ferran Casas