Dilluns, 17.5.2010. 05:00 h
El fracàs d’Hereu

carregant
El referèndum que al llarg de la setmana passada es va celebrar a Barcelona va acabar ahir amb un resultat que no es pot qualificar d’altra manera que de nefast per als interessos de Jordi Hereu i el seu equip de govern. L’alcalde buscava, aixecant la bandera de la participació ciutadana, liderar un ambiciós projecte urbanístic i de mobilitat amb una fórmula innovadora. El cert és que, molt a desgrat seu, ha acabat protagonitzant una autèntica xarlotada tal i com ha anat deixant palès dia darrere dia aquest digital.
Una xarlotada matussera i inoportuna que s’ha saldat amb el pitjor dels finals. Només els detractors de la reforma s’han mobilitzat mínimament millorant així les xifres de participació. Si, tal i com pretenia l’Ajuntament, només s’hagués pogut triar entre l’opció de la rambla o la del bulevard el total de votants sobre el padró no hauria arribat ni al 5%. Pitjor, molt pitjor, que les xifres de qualsevol dels municipis catalans que han celebrat consultes independentistes durant els darrers mesos.
El fracàs d’Hereu, que a mesura que passaven els dies era conscient que s’havia fixat un objectiu massa alt, va provocar ahir que, en un intent de frenar les crítiques a l’alcalde, hagués de deixar el seu càrrec el seu número dos i líder del PSC a Barcelona Carles Martí. Potser els socialistes catalans, eficaços en la gestió urbana però de lideratges cada cop més tristos i plans, farien bé en anar buscant un relleu a Hereu si volen tenir alguna possibilitat de conservar l’alcaldia de la capital catalana 32 anys després. Més tenint en compte que tot fa pensar que les eleccions catalanes no marcaran precisament una tendència a l’alça de les forces d’esquerres.
Hi ha qui al PSC barrina que potser cal un perfil més alt per aconseguir –com va acabar fent Pasqual Maragall o fa Alberto Ruíz Gallardón a Madrid– superar les barreres del partit. Hereu no sembla la solució. I Martí, que potser ha fet un pas enrere per fer-ne després dos endavant, tampoc. Al PSC barceloní li cal imaginació i noves formes més que no pas fer volar coloms.