Dilluns, 21.6.2010. 05:00 h
Conformar-se amb al concert

carregant
Les eleccions que es celebraran a la propera tardor seran atípiques. Ho seran pel Govern, que les afronta amb unes enquestes molt adverses i sense haver estat fins ara capaç de fer políticament rentable la seva gestió, i per CiU, que ho fa en el que possiblement és el seu moment de més ambigüitat. CDC i UDC són partits nacionalistes i, com a tals, han tingut sempre en l’autogovern el seu reclam estrella. En totes les campanyes electorals han aconseguit que aquest tema, entorn el qual encara pivota la política catalana, centri l’atenció. I més que ho farà malgrat la crisi econòmica si en els propers dies hi ha sentència del Tribunal Constitucional en forma de ‘Frankenstein jurídic’ votat per parts.
Sempre fins ara Artur Mas i Jordi Pujol s’havien pogut presentar a les urnes amb un horitzó nacional clar. Pujol sempre va defensar el ‘peix al cove’, l’encaix singular d’una Catalunya refeta dins una Espanya moderna i democràtica. I Mas va presentar-se davant la ciutadania el 2003 amb l’oferta d’un nou Estatut i al 2006 amb la intenció de desplegar-lo en solitari o amb els socialistes. Ara ja no és el cas.
El líder nacionalista ha assumit que l’eix de la política catalana s’ha desplaçat en els darrers anys cap al dret a decidir. Les enquestes són cada cop més eloqüents i moviments com les consultes sobiranistes ho fan cada dia evident de forma tossuda. I davant els sectors de la seva formació que li demanen que faci el pas i opti per la via sobiranista, com va fer al seu dia el lehendakari Ibarretxe, opta per un camí políticament més conservador i menys arriscat proposant que el dret a decidir es limiti a un referèndum sobre el concert i que aquest sistema de finançament –al que es va renunciar l’any 2006– ha de ser ara el gran objectiu. Unes afirmacions similars a les que va fer Joan Puigcercós quan, en la línea d’improvisacions d’ERC, va posar fa uns dies el concert com a condició per arribar a qualsevol pacte uns mesos després d’haver fet el mateix amb la consulta sobiranista.
Mas aparca la possibilitat independentista amb arguments com que el país no està madur o que els referèndums, si es plantegen, han de ser per guanyar-los. Però anar a les urnes amb poc més que una consulta pel concert (una qüestió que fins i tot el PSC va incloure al seu programa-manifest de les generals) sembla més aviat poca cosa pel líder dels nacionalistes, per més que estigui en estat de gràcia dins i fora del partit.